Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Barcelona i l'estàtua decapitada, una victòria al franquisme

Los servicios de limpieza trabajan junto a la estatua de Franco en el Born, que luego sería derribada.

Los servicios de limpieza trabajan junto a la estatua de Franco en el Born, que luego sería derribada. / JOAN CORTADELLAS

Barcelona hi ha moltes memòries històriques. Des de la dels jueus del s.XIV, massacrats i expulsats de la ciutat d'una forma execrable, passant per la dels morts del Corpus de Sang del s. XVII, la dels 'màrtirs' del 1714, la de les lluites de la classe obrera del s.XIX i, per descomptat i entre moltes altres, la del franquisme

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

És igual on vulguem enterrar i glorificar totes aquestes memòries, hi són i ja està, no les hem d'oblidar. És per això que no entenc la polèmica que s'ha creat al voltant de l'exposició sobre una visió crítica del franquisme al Born Centre Cultural. És que allí només es pot parlar del 1714 i prou? És que no és un lloc adequat per parlar del franquisme des d'una perspectiva crítica i històrica a la vegada?  I, per acabar, tanta ràbia provoca veure al carrer, a les portes d'aquesta exposició, una estàtua decapitada de Franco?

Jo m'ho prendria d'una altra manera i recordaria que precisament aquella estàtua no fa gaire es podia veure al castell de Montjuïc i que veure-la ara com està, decapitada, fins i tot és com un símbol de la superació del franquisme per part d'aquesta ciutat. Perdre el temps elucubrant en tertúlies i articles a la premsa sobre la conveniència o no d'haver situat l'estàtua de Franco a les portes del Born, no fa cap favor a totes les memòries històriques que cal preservar.

Particularment, em prenc aquella estàtua decapitada com una victòria sobre el temps i la història. La resta, són ganes de polemitzar políticament d'una forma inútil i absurda. Ningú té el patrimoni en exclusiva de la memòria històrica. Franco a cavall i decapitat és el símbol d'una època que cal superar parlant-ne obertament i sense complexos.

Participaciones de loslectores

Másdebates