El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Agressions masclistes: Nit de Reines? No encara

Jóvenes divirtiéndose en una discoteca.

Elisabet SuñéManresa

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Viernes, 12 de enero del 2018 - 11:00 h

No sóc gaire de sortir de festa, però aquesta Nit de Reis hem anat a sopar un grup d'amics i hem acabat en una discoteca de Manresa. Mentre una de les meves amigues demanava a la barra, un home s'hi ha acostat per dir-li el què en pensava d'ella: "T'he vist d'esquena i m'has semblat interessant, però ara t'he vist de cara i ja m'has semblat espectacular". Ella, amb molta més paciència de la necessària, li ha rigut les gràcies fins que ha aconseguit desfer-se'n. No es tracta pas d'un fet estrany, segurament totes podríem explicar alguna anècdota d'aquest tipus qualsevol de les nits que hem sortit. El que ha estat més fora de l'habitual és el què ha passat després.

Els dos nois del grup eren amb uns amics i les tres noies estàvem soles. Sí perquè, malauradament, s'entén que quan tres dones estan juntes, sense la companyia de cap home, no estan acompanyades. Ha estat llavors quan l'home que ha estat 'parlant' amb la meva amiga ha tornat. La veritat és que no recordo ni què ens explicava, només que nosaltres li hem dit educadament que no estàvem interessades en la seva companyia. Ha estat llavors quan el seu ego masclista no ha pogut entendre el que li demanàvem i no s'ha estat d'escopir cap a nosaltres en forma d'insults. "Mal follades", "filles de puta", "què us heu cregut, com vosaltres en tinc mil", "n'estic fins als collons de ties com vosaltres", "us fotré un cop de puny", són només algunes de les frases que ha repetit. Al final, no sé com, hem aconseguit que marxés.

Ningú del local semblava alterat per l'escena que a nosaltres tres ens havia deixat tremolant. Quan els nosaltres els amics han tornat, li han demanat que ens demanés disculpes. Ell ha dit que era mentida, que ens ho havíem inventat. Ha acabat empentant a un dels meus amics i ha arribat la seguretat del local.

Aquí arriba la primera reflexió que volia fer avui. Després de l'incident, han entrat un guàrdia de seguretat i el propietari del local per solucionar el conflicte. Ens han dit que els sabia molt de greu i la persona al càrrec ens ha confirmat que no era el primer cop que passava, que era "bon tio", un client habitual i que en tot el temps que porta anant-hi aquesta situació s'havia produït "només" tres o quatre vegades, i que el vigilaria bé. Jo li he respost que hi ha una cosa anomenada 'reservar el dret d'admissió', però no m'ha volgut entendre mentre seguia dins del seu relat d'"en el fons és bona persona, està alterat, si beu molt, es gira"...

No tornaré més a aquest local. El que em preocupa són els patrons masclistes que comprometen la seguretat de les persones que volen gaudir de l'oci nocturn. No només no s'ha fet fora un usuari conflictiu reincident (en lloc de no permetre-li directament l'entrada), sinó que ha assegurat que si nosaltres marxàvem era "perquè volíem". Li he comentat a la persona al càrrec que em semblava que cometia un error deixant aquella persona dins del local i que posava en perill la resta de persones, en especial a les dones que eren a la sala. Ell, que permet que l'agressor segueixi la festa, protegeix l'agressor i no la víctima.

No han estat precisament unes festes per felicitar-nos. La violència masclista ha deixat un bon nombre de víctimes que, pel simple fet de ser dones, han estat assassinades. Ens maten, però seguim aguantant als locals agressions sense altre remei perquè 'no n'hi ha per tant' o 'ja està, ja el vigilem'. La violència masclista comença per una conducta que ens pot fer sentir incòmodes, continua amb un insult, passa per una agressió física o psicològica i pot acabar matant-nos. Tot això és violència i fins que no en siguem conscients seguirem permetent que l'epidèmia segueixi viva.

Participaciones de los lectores

Literatura, las alas de la libertad

Alba Carod Camazón Zaragoza

Saber diferenciar entre lo público y lo privado

José Antonio Avila López Rubí

En la actualidad política existen dos frentes abiertos que a mi entender traspasan la frontera entre lo que es público y lo que es privado.... Seguir leyendo

Albert Rivera va a l'outlet

Jaume Farrés Boada Olesa de Montserrat

No és d'estranyar, es veia venir, de fet des que 'Monsieur Valls' va intervenir en la campanya electoral de les darreres eleccions autonòm... Seguir leyendo

La lección de las armas

Javier Sáez Benito Zaragoza

ETA pide perdón a algunas víctimas. Las armas más violentas le han sido requisadas, pero sus armas más poderosas siempre han sido el odio,... Seguir leyendo

El preocupante ascenso del ultraliberalismo

El injusto reparto... Seguir leyendo

Mala gestión de la AAVV de la Concordia de Sabadell

Javier Valenzuela Sabadell

Somos Javier y Montse, padres de Paula, una niña de 15 años que realiza la actividad deportiva de taekwondo en la Asociación de Vecinos de... Seguir leyendo

El desmantelamiento del sistema público de pensiones

Juan Montero Ruiz Barcelona

El  Gobierno del PSOE presentó un proyecto de ley que consistía en pasar de 2 a 8 años el periodo de la base reguladora para calcular la pensión, y pasar de 8 a... Seguir leyendo

Arrepentimientos falsos

Antonio Pujol Armenteros Barcelona

Másteres y títulos universitarios

Por fin ha salido a la luz el máster o no de Cristina Cifuentes. Creo que tenemos que dar las gracias por este hecho ya que destapa todo l... Seguir leyendo