Acabar amb la xenofòbia de soca-rel

Clasificación de alimentos en el Parc Logístic de la Zona Franca tras una de las jornadas del último Gran Recapte. / ELISENDA PONS

Aquest any he sigut voluntària al Gran Recapte del Banc d'aliments. En general va anar molt bé, la satisfacció que sents en omplir fins a dalt una d'aquelles caixes tan altes, amb productes que ha donat la gent, no té preu. Però com sempre, els detalls dolents marquen el record que queda. En el meu cas, el detall dolent van ser dues persones que, de males maneres, ens van dir que no donaven res perquè 'no va només pels nostres'. Amb 'els nostres' es referien a gent nascuda aquí.

Em pregunto quina diferència li veuen a la gana que sent una persona catalana, andalusa o gallega de la gana d'un marroquí, d'un xinès o de qualsevol indret del món. Tenir gana és un sentiment horrible, que molts només podem imaginar mínimament si pensem en algun dia que ens hem oblidat de berenar. No entenc com es pot prioritzar la gana d'algú depenent del seu país de procedència.