Són els nens qui fan el regal al mestre, no els pares

El 'dilema' de cada fi de curs a les classes: "li hem de fer o no un regal a la/el mestra?" i "quin regal li fem?'". Un tema que ens perseguirà als pares fins que els nostres infants vagin a l'Institut...

Fer-li un regal al professorat a fi de curs ho entenc com una mostra d'agraïment dels propis nens i nenes, i és per aquest motiu que hauria de ser quelcom que ells fossin conscients del que li regalen a la seva mestra (ja sigui perquè hi participen activament o col·laboren en l'execució del regal). Alhora, quan la/el mestra els hi pot agraïr el regal, ells poden dir "això ho he fet jo i li ha agradat". Això segur que reforça la seva autoestima personal, l'esforç que han fet ha servit perquè l'altre estigui content.

No oblidem que la/el mestra fa la seva feina, i si creiem que es mereix alguna cosa més, potser s'hauria de fer campanya a l'ajuntament perquè li augmentessin el sou, i no pensar en un regal que econòmicament creiem que pot estar a l'alçada de les circumstàncies.

Considero que regals tipus articles de moda, espectacles i sessions sensorials són coses molt personals i que els nens no hi estan implicats, per tant no tenen consciència del regal, són regals més propis de un entorn més pròxim i/o familiar.

No obstant, aquest és un tema que no surt de la polèmica, ja que hi ha diversitat d'opinions, i és en la conversa i l'acord entre tots els implicats del grup educatiu que s'acaba arribant a una solució consensuada, amb més o menys adeptes, al cap i a la fi amb el diàleg s'hauria d'arribar a tot arreu.