Ser llestos

S'ha de posar la opinió internacional en contra del Govern espanyol;   fer que semblin (que ja ho són) els dolents de la pel·lícula. Refer   una forta unitat dels partits sobiranistes catalans perquè aquesta   opinió internacional es consolidi en la creença que el que passa a   Catalunya és seriós. Intentar que ERC entengui que de vegades esperar   és més bona estratègia que fer el kamikaze. A nivell social i per part   de l'ANC i Òmnium, endegar una campanya d'omplir tota Catalunya   (balcons, carrers, etcètera) de senyeres i estelades, però no només l'11 de   setembre si no durant tot l'any, i que a nivell internacional es parli   del sentiment nacionalista que es viu a Catalunya i fer veure que   aquest procés només pot acabar d'una manera. Envaïr d'una manera   lúdica i cívica la societat de sentiment nacionalista (sense enganyar   ningú)  perquè els indecissos creguin que la independència és el   millor camí per a tots. En el terrible cas que passi molt de temps   sense poder realitzar una consulta, unes eleccions vetades d'alguna   manera pel govern espanyol o qualsevol altra manera de forma electoral   democràtica, fet que posaria a aquest darrer en el més semblant a una   dictadura, llavors, no sense recolçament internacional notori,   començar a establir mesures de pressió cautelars contra Espanya:   desobediència fiscal (pagaments), boicots diversos, plantades   polítiques importants, insolidaritat (en totes les seves vertents),   etcètera. En fi, pressionar al límit perquè els surti molt car el no haver   deixat a un poble decidir el seu futur, per llavors el Govern espanyol   ja estaria políticament mort.