Les urnes, la veritat i la raó

Acabades les primàries del PSOE amb Pedro Sánchez com a guanyador, el resultat ens ha de fer reflexionar que, una vegada més, qui primer ha guanyat davant l'acte lliure i responsable de votar és la democràcia. S'havien sentit veus que deien que hi hauria un partit polític en estat catatònic fins el 2019 per no voler preguntar a les seves bases.

Cada vegada tinc més clar que donar la veu al poble fa por als poders establerts. Saber el que vol el teu electorat resulta incòmode si el que desitges és ser un polític tranquil durant els teus quatre anys de mandat. L'arrogància del qui es creu guanyador li fa perdre vots al donar el dret de vot sense escoltar els que voten.

En general, veiem que negar la possibilitat de demanar l'opinió al poble és la via habitual de 'resoldre' el dret a votar. Hauria de ser un dels 10 manaments de qualsevol polític que no es pot governar sense saber què opinen els seus ciutadans, i que davant el dubte, la controvèrsia o la divisió d'opinions és millor saber la veritat que tenir la raó.

També em preocupa que s'organitzi de manera partidista el dret de sufragi lliure del ciutadà, dubtant dels resultats si no són els que s'esperen o posposant eternament les urnes. Aquesta postura també ajuda al victimisme i a sobreviure uns quants mesos més al poder.

En definitiva, no sé si el model suís és el correcte, però hi ha molt camí per recórrer al nostre país. I en qualsevol cas, sigui la temàtica que sigui, poques consultes ens han plantejat els nostres polítics fins al moment.