Entre Rajoy i els independentistes

Sóc dels catalans que no sentim que els independentistes siguin la salvació de res, i que estar en contra de com fan les coses aquests, no significa que em llanci al braços del govern central. Rajoy no ha mogut fitxa fins que el "tema català" li ha esclatat a la cara i no es pot espantar ara, doncs no només no ha fet res, sinó que ha intentat, com a gàngsters, embrutar la imatge dels líders catalans, como si no tinguessin per ells mateixos prou motius per anar a la presó.

Em sento una mica Bárcenas quan des de Madrid -lluny del que significa viure en una terra on portar, no ja la bandera sinó els colors de bandera espanyola, es quasi delicte o sinònim de ser feixista- ens diuen: "Sigueu forts, que teniu el nostre recolzament".

A mi que em perdonin però trobo tot aquest 'procés' tan irresponsable que em fa por. Estan forçant tant les coses que ja res tornarà a ser igual. Tampoc sento que siguin la majoria, però es que els qui no volem res d'això no tenim espai, perquè o estàs amb mi o amb Rajoy. Si no vull la independència és perquè penso com un del PP, i el que penso és que ni un ni l''altre diuen la veritat, ni justifiquen les seves raons i ens mostren números; res, només independència pel matí, la tarda i la nit, amb tots els problemes que hi han per resoldre. Una vergonya.