El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Els deures són un ajut no una tortura

Ferran Rodríguez MoyaBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Miércoles, 13 de enero del 2016 - 11:43 h

Molt s'està escrivint sobre els deures escolars, i crec que caldria destacar dos aspectes importants sobre aquest tema. Primer, el temps destinat a fer-los: molts experts en pedagogia reconeixen que per terme mig un escolar només hauria de dedicar 10 minuts per curs escolar obligatori. Això significaria que un estudiant de primer de primària no hauria de tenir més de 10 minuts de deures al dia, un de sisè ja tindria 60 minuts, un de tercer d'ESO podria tenir 1 hora i 30 minuts, arribant a primer de Batxillerat a les dues hores diàries.

En segon lloc tenim la tipologia dels deures: haurien de ser tasques de recerca d'informació, activitats de comprensió lectora o senzills exercicis de càlcul que en principi han de servir a l'alumne per constatar que és capaç de fer-ho sense l'ajut de ningú. En el moment que no sap com fer-ho això ens ha de servir per diagnosticar les seves dificultats i explicar-ho al professorat per que pugui ajudar al nen a superar aquestes dificultats.

Això ens porta a dos problemàtiques: la del nen que es distreu amb facilitat i no sap ser autònom, objectiu en principi de progenitors i mestres, i la de l'estudiant que li costa verbalitzar les seves dificultats i això repercuteix en la seva formació. L'objectiu dels deures hauria de ser únicament ajudar a que l'alumne sigui conscient del seu aprenentatge i de les seves dificultats.

Participaciones de los lectores

Carta de la Penya Blaugrana de Puerto Rico

Javier L. Inclán Presidente Penya Blaugrana de Puerto Rico

Estimado Sr. Bartomeu:... Seguir leyendo

Marxeu per sempre de Catalunya

Jaume Farrés Boada Olesa de Montserrat

Duele ser un traidor en ambos bandos

Víctor Molero Sant Boi de Llobregat

N'estic fart!

Carles Ramos i Portas Alella

Reprender y reprimir

Ricard Gimeno Barcelona

Ara només es pot anar cap endavant

Carmen Alemany Barcelona

Realment no sé per on començar. Són tantes les coses que hem remouen per dins que es fa difícil.... Seguir leyendo

"Yo solo quiero vivir en paz"

Marian Ortega García Esplugues de Llobregat

Un país donde quepamos todos

Montse Pérez Perdigón Barcelona

Les obscures figures de Mordor

Àngel Comas Izquierdo Salou

La Muntanya del Destí, mai derrotada per aquella pacífica gent, feia temps que tornava a escopir foc. Un foc fred i fètid com la mort. Sabien q... Seguir leyendo