Vergonya: Els de les poltrones no fan res pels refugiats

Primer els hi venem armes, fent un negoci ben lucratiu per a alguns. Un cop s'ha desfermat una guerra terrible per a la major part d'una població que només vol viure en pau i se'ls destrossa el seu món (cases, escoles, hospitals, es queden sense feina…), aleshores decideixen escapar vers un món millor, suposadament Europa.

Però, ai las!, els qui aquí a Europa han de decidir què fer no tenen aquests problemes.... Tenen una vida regalada: una magnífica vivenda, feina, bons diners, etcètera, i fan veure que discuteixen què s'ha de fer, però no fan res de res.

Se'm trenca el cor quan veig les imatges d'aquesta gent, d'aquests nens, malvivint en unes condicions infrahumanes (ens queixem de l'Holocaust?) ara plens d'aigua per tot arreu, sense sostre ni condicions higièniques ni menjar.... (Algú ha pensat que podríem ser cadascun de nosaltres que ens trobessim en aquesta situació?). Ningú decideix on neix.

Encara hi ha bona gent, Metges sense Fronteres, Creu Roja, ProActiva, ciutadans que, posant en perill les seves vides i alguns els seus diners, intenten atendre en el que poden les necessitats d'aquesta gent. Es curiòs: els de les poltrones, fent veure que no passa res, no fan res i gent anònima intenta fer el que pot per ajudar.

Potser els que han de decidir què fer estan esperant que tothom es mori .... i així, problema solventat! Però potser que pensin també que la gent desesperada es capaç de tot, sobre tot si ha de lluitar pels seus fills, i que situacions com aquestes també generen molt d'odi en els supervivents. Desprès, si patim accions terribles que trastoquin les nostres ‘plàcides’ vides ens preguntarem perquè.

Potser algú s'hauria de posar les piles per aconseguir que aquesta guerra pari (¿diplomàcia?), començar a reconstruir aquest país destrossat (això també es un negoci lucratiu per a alguns) i que aquesta gent (o la que queda) pugui tornar al seu país i començar a reconstruir també la seva vida. Ningú vol marxar del seu pais.