'Superilla': Els més perjudicats, els veïns

Tinc la desgràcia de viure al mig del nou experiment de l'alcaldessa Colau: la ‘Superilla’. El passat cap de setmana es van enllestir les obres perquè el dilluns 5 de setembre comencés la posada en marxa. De moment tot es negatiu. Arribar a casa s'ha convertit en un laberint. Ahir a la nit, a les 22.30 hores, encara estaven foradant el carrer per anclar les senyalitzacions, i a les 23.55, venien els cotxes de la neteja amb tot el soroll que generen. Resultat: el meu fill de vuit mesos despert dues vegades.

La parella de la Guàrdia Urbana que supervisava les obres no va parar de rebre les queixes de tots. S'ha fet sense preguntar als veritables perjudicats, els veïns. La senyora Colau no ha fet honor al nom del seu partit. De Barcelona en comú, res de res. L'excusa oficial ha estat alliberar de cotxes la zona. Perdó? Ningú ha vist que allà nomes hi ha oficines i que a les 6 de la tarda allò és un desert? I el cap de setmana, encara més.

I mentrestant, la meva flamant ‘superilla’, a la Plaça Dolors Piera, és un espai abandonat des de fa vuit anys i que ara serveix d’abocador de la runa de les obres del carrer de Pere IV. I el jardí de Martí i Pol s'ha convertit en un campament per a set persones. També s'han reservat uns espais per a activitats lúdiques. Ningú ho ha demanat.

Quan el paternalisme del govern em diu a on i quan m'ho haig de passar bé, això té un nom, i no és pas democràcia.