Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
La pobresa que agrada és la que no es queixa
francesc reina peral
En els caixers automàtics el cel i l'infern van de la mà en un purgatori de matins i nits. Ànimes les unes, que comparteixen la pols de l'engany, les altres, una habitació amb vistes que parla de dignitats trencades. Naveguen entre el bar i les escombraries deixant caure la seva orina, com fulles mortes, en murs de lamentacions que s'aixequen al seu pas. En els patis del darrere dorm el submón del fracàs, dels que mai no triomfen, perquè la porqueria embassada pel deliri de diners i el poder sempre se l'atribueixen els pitjors.
Entretodos
La seva expulsió és un presagi a l'inrevés. Un cor inquisitorial teixit per subtils arquitectes santificadors de la riquesa, culpen de malbaratament les gents amarrades als 400 euros. Al seu costat, els que no en tenen, delaten la cruel maquinària obsoleta d'una beneficència que rega la cultura de la llàstima per no avorrir-se'n. La tèrbola cobdícia dels canalles mai és focus de l'angoixa sinó d'una retòrica que pretén dissimular la tremenda lluita de classes, més vigent cada dia: dèspotes il·lustrats argüint la inutilitat de les gents senzilles. Travestismes i filigranes insulten la intel·ligència per dissimular que les fortunes procedeixen d'una injustícia originària que mai ha estat innocent. Per això la història és tan segrestada.
L'aparador de l'esperpent reflecteix anatomies que es transformen en una república de solituds gràcies als vessants ocults de la globalització. I que no piulin... La pobresa que agrada és la que no es queixa. A l'estiu els éssers subterranis afloren com les patates. De vegades, semblen inspirats i ens retornen certa alegria només arrabassada per la mala dita que resa que sempre es foten les mateixes persones. La culpa o la innocència es guanya amb la suor del front.
Algun dia vindran altres generacions per transformar el paisatge i, tant de bo, posin Déu en un compromís quan pilotin amb mà justa les administracions sense detenir-se davant les pròpies derrotes.
La suite del desdesig és el cul més vergonyós del trencaclosques fosc de la injustícia. Mentre uns pessigollegen l'escàndol i ens avergonyeixen amb les seves estadístiques, els altres són acusats de malgastar. Sabem, però, que el terror més gran és la pobresa i que els botxins de feina bruta, no tenen nom.
Participaciones de loslectores
"Xavi se queda y Sánchez, ¿se va?"
Màrius Pla Barcelona
"El turismo absorbe a España y eso nos está matando"
María Morales Santa Coloma de Cervelló
Másdebates
23 de abril
- Salarios El aviso de Hacienda a las empleadas del hogar: cambio desde este mes de abril
- Sequía Las lluvias en Catalunya dejan los pantanos por encima del 18%
- Conde del asalto ¿Dónde se baila en Barcelona a partir de los 40 años?
- Juicio Frank Cuesta vuelve a ‘disparar’ contra Daniel Sancho: ‘Le gusta el dinerito y…’
- Docuserie Netflix El mensaje de Candela Peña sobre Daniel Sancho tras interpretar a Rosario Porto en 'Caso Asunta'
- EEUU Varios tornados arrasan Oklahoma (EEUU) y dejan, al menos, cinco muertos
- MUNDIAL DE MOTOGP Márquez: "¿El título?, pese al mal inicio, estamos a solo 32 puntos del líder"
- Burlesque y danza tribal The Wild Cherries celebra su 10 aniversario con un espectáculo lleno de fantasía
- Primera plana de la edición impresa La portada de EL PERIÓDICO del 29 de abril de 2024
- Derbi intenso (1-1) El Betis perdona ante el Sevilla en su lucha por volver a Europa