Independència: Sí tenim por

Sí, ja ho sé. Cantem un eslògan dient que no en tenim, però la veritat és que el procés ha arribat a un punt (a un pas més del precipici, diuen) on hi ha por, molta por a totes bandes.

El govern espanyol té por i comença a tenir certeses que el què està passant a Catalunya difícilment ho aturarà amb les amenaces dels tribunals, les seves lleis i la policia. El pitjor és  que a part d'amenaçar no sap què fer si el govern català fa un pas més enllà o diu que acabarà fent-lo.

El govern català té por i comença a tenir certeses que si fa un pas més enllà, difícilment el recolzarà ningú, i que tirar un país endavant amb la col·laboració tèbia dels seus veïns més propers en un món globalitzat, pot ser un handicap difícil de suportar i sembla més disposat a dir que farà el pas que no pas a fer-lo.

Les grans empreses catalanes tenen por que els mercats les vegin més vulnerables i dèbils sense el suport internacional i marxen del territori per assegurar-se aquest per molts anys, fent un pas així en sentit contrari.

Els habitants de Catalunya tenen por que la independència no segui un projecte rentable i que hagin d'acabar pagant, cosa que no acostumen a fer de gust, i, potser més del que es pensen, per canviar les coses. I alguns ja comencen a pensar a fer un pas al costat, i no per deixar pas als de la CUP precisament, sinó perquè no vagin més lluny.

Tots els processos d'independència comencen amb molta empenta i acaben frenant-se i refredant-se quan ja estan a tocar per la por, per la por al canvi i al desconegut, a aquest vertigen d'estar a un pas del precipici del qual tothom avui en parla.

Catalunya és una terra generosa amb els seus habitants, i aquests, tant els que han vingut de fora com els que hi han viscut tota la vida, ho han sabut aprofitar. Són gent treballadora, responsable i capaç i espero que, arribada l'hora de fer el pas definitiu endavant, ho facin deixant enrere la rauxa, serenament, amb prudència però amb la valentia suficient per arriscar per un canvi necessari. Perquè quan les coses no funcionen, el pitjor que es pot fer és no tenir valor per canviar-les.

Veurem quins passos donen els seus representants. Si al costat, si en darrere o si en sentit contrari.