A Giulia Fiore: l'enemic del joves és la banca, no els jubilats

Giulia Fiore, després de llegir la teva carta 'Los jóvenes hacemos todos los sacrificios y los jubilados, ninguno', he de dir-te que, des dels meus 66 anys, estic molt d’acord amb bona part de les teves afirmacions. Descrius molt bé la situació precària en que us troben els joves, atrapats entre uns sous ínfims, un atur desbocat i una emigració obligada que empobreix l’estat. També em sembla encertada, parcial però encertada, la crítica que fas de la reforma laboral del 2012.  

La llei de pensions, que jo recordi, es  va reformar amb la firma del Pacte de Toledo durant el govern de Felipe González; també ho va fer Rodríguez Zapatero i darrerament Mariano Rajoy. Totes aquestes reformes tenen un element en comú: fer més restrictiu l’accés a la jubilació i rebaixar, comparativament, el volum de la pensió.

Sobre les pensions, que no són un regal sinó un dret adquirit després de tota una vida laboral, hi ha molt a parlar. Si parléssim d’on han anat a parar els diners de la caixa de la Seguretat Social,  veuríem que una bona part han servit per rebaixar la prima de risc del deute espanyol. O de com, a mesura que es difonia la inseguretat a l’entorn de les pensions públiques, les pensions privades, que donen un 36% de benefici a l’entitat emissora, van creixent. I també podríem parlar de quants aturats, joves o no tant joves, acaben vivint dels diners de la jubilació d’algun dels avis, de la pensió.

Hi ha un grup de jubilats, els iaioflautes, que diuen que van lluitar pels seus dret durant dècades, i que ara tornen a lluitar perquè els seus fills i néts no els acabin perdent en poc menys de deu anys. Però més enllà d’aquestes consideracions, em temo Giulia, que hi ha un aspecte que no tens ben enfocat: no es tracta de discutir qui recull la molla més grossa que cau a terra, es tracta de qüestionar el què passa a la taula del neoliberalisme. Mentre els treballadors pateixen una llei laboral injusta i asfixiant, els joves han de suportar un atur i unes condicions de vida que malmeten les seves possibilitats personals i socials, i els jubilats han de fer de crossa de la família, la banca té beneficis milionaris i cada cop hi ha fortunes més grans a l’estat espanyol. De veritat creus que són els pensionistes el que us pren oportunitats? No et sembla clar qui és l’enemic dels joves, dels treballadors, dels parats i dels jubilats?