Comicis del 23J: "No és tan important qui quedi primer com quina majoria es formarà"

El 28 de maig, a Catalunya van votar 55 persones de cada 100 amb dret a fer-ho. I després hi ha hagut tanta crítica partidista (denunciant els pactes que ens perjudiquen i defensant els que ens afavoreixen), que augmenta la decepció i la temptació de no votar.

Caldria un esforç de pedagogia sobre com funciona el nostre sistema democràtic d’elecció dels governants. Aquí escollim uns representants i són aquests els que voten els governs. Hi ha països on és cert que el que queda primer guanya, com els EEUU, però a Europa, en general, governa qui teixeix una majoria per fer-ho.

Es prima la capacitat de pacte. Només si ningú ho aconsegueix, es nomena la llista més votada per no quedar bloquejats. Dos exemples: el Cs d’Arrimadas va quedar primer, però tenia a la majoria del Parlament en contra (uns per anticatalà i altres per dretà) i no va governar.

I quan Trias a BCN treu 11 regidors dels 41, s’ho ha de treballar per ser alcalde. Proposar un govern independentista amb els cinc d’ERC no suma majoria i en provoca una en contra: uns, per no facilitar que fos alcalde qui s’havia proposat desfer tota la seva obra de govern, i altres per frenar un govern que es presenta com independentista. I això no vol dir que pactin, simplement coincideixen -per motius diferents- en una votació. No entenc els escarafalls quan això passa constantment arreu. I ajuda a valorar el vot que a Tres Torres votés el 73% i a Vallbona el 40%.

Ara que torna a haver-hi eleccions, no és tan important qui quedi primer com quina majoria es formarà. Per sort, hem superat les majories absolutes i s’afavoreix sumar sensibilitats diferents per governar el país. Es veu clar qui vol pactar i amb qui. I qui no. Després que no ens sorprengui. Algú pot dir que no li agrada el sistema, però fins i tot per canviar-lo és útil que voti. En tot cas, ja sabem quina és l’alternativa, la vam tastar 40 anys i espero que no torni!