Trobar-li defectes a tot no és cap obligació

Ens queixem molt, i molt sovint. I no em refereixo als qui tenen  raons sobrades i de pes per fer-ho. Faig referència a les queixes  petites, miserables, una mica exagerades o directament estúpides dels  qui es queixen per costum i gairebé sense pensar. Tinc companys a la  universitat que es queixen quan ens posen com a deures llegir un  llibre. Ho juro. Pel que sembla, la línia de Rodalies que passa pel meu  poble funciona més que malament. Però per raons que no acabo d'entendre, al  llarg dels tres anys que fa que visc aquí no he arribat tard a la  feina ni un sol dia. Mai.

Els avions de les línies aèries 'low cost' són  petits, els seients incòmodes, i literalment no el donen ni un got  d'aigua. És tot cert. Però així, apretadets, beguts de casa i amb poc  equipatge, el meu company i jo hem pogut viatjar a algunes ciutats  europees. Gràcies a aquestes molt criticades companyies barates.  Llegeixes les cartes als diaris i sembla que el món està ple de merdes de gos. Però hi ha una legió de propietaris que surten al carrer amb  la bosseta de recollir les caques.

Prou, si us plau, prou. Queixar-se, senyors i senyores, és opcional. No tenim cap obligació de trobar defectes a tot. Pensant més en el que  ens manca que gaudint del que sí que tenim. Veient sempre l'ampolla  mig buida. Rieu, si us plau, rieu. Per començar, de vosaltres  mateixos. I quan algú us saludi amb l'habitual "hola, com va?",  contesteu que molt, molt bé, amb un gran somriure. Feu la prova.  Desitgeu bon dia a qui us ven el pa, però amb ganes i intenció. Feu  també la prova.  El món es converteix en un lloc millor, més lluminós i molt més relaxat. Pot ser algun estret de mires pensarà que sóc una  mica ximple i irresponsable, però és problema seu. Pot seguir al seu  món gris, trist i malhumorat. Al meu, la llum és espectacular.