Quan la realitat supera la ficció

Si no fos per què un reflexiona molt i sovint sobre les coses que passen i no es creu tot allò que sent ni el que veu, pot passar-li fàcilment a qualsevol, que en certs moments un no sigui conscient si és realitat o ficció les coses aparentment terribles que avui passen a Catalunya.

És per això que la meva reflexió d'avui voldria presentar-la com una enquesta, enquesta que cada un i cada una pot contestar deixant la seva resposta dins del seu interior, perquè li serveixi per posar en ordre i clarificar els seus pensaments.

Comença l'enquesta:

1. És realitat o és ficció que Europa es manifesta cega i insensible als clams dels seus pobles?

2. És realitat o és ficció als teus ulls que la justícia fa temps que té balances de diferent mesura?

3. És realitat o és ficció que tenim un país que estima molt als corruptes i no se n'amaga?

4. És realitat o és ficció que fins i tot tenim TV3 anestesiada, presonera i sense veu?

5. És realitat o és ficció que abans hi havia concòrdia i bona convivència a Catalunya i ara hi ha discursos interessats ens estan volent fer creure que tot era fals?

6. És realitat o és ficció què els que lluiten pels seus ideals d'independència són enemics acèrrims de la resta de ciutadans de Catalunya i d'Espanya com alguns pregonen?

7. És realitat o és ficció que en la patètica pel·lícula que ens toca visualitzar i viure, estan intentant fer-nos creure que els corruptes, els antidemocràtics i els malvats són tots aquells que estan contra el 155?

8. Encara que són centenars les preguntes que em faig, us faig l'última. Serà realitat o de ficció viure en una Catalunya governada si tu hi contribueixes, empoderant amb el teu vot, als qui han glorificat omplint de medalles als de la porra?

De debò a algú li hagi servit per posar ordre a les seves possibles dualitats interiors!