El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

L'estigmatització de la dona musulmana pel vel

ACN / GERARD VILA

Mujeres musulmanas se manifestan en Ripoll en repulsa por el atentado, el día 20.

Nora El Gharbaui BañosPineda de Mar

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Miércoles, 6 de diciembre del 2017 - 11:30 h

Arran dels atemptats a Barcelona el passat agost del 2017, cridar a dones de la comunitat musulmana a justificar-se i parlar als mitjans de comunicació per aportar la seva opinió, era el correcte, per justificar els atemptats terroristes que tots en vam ser víctimes. Una setmana després, les dones musulmanes van tornar a ser invisibles pels mitjans.

En canvi, els espais de debats sobre problemàtiques socials seguien vigents en totes les xarxes. Per què no ens criden a donar la nostra opinió sobre problemàtiques socials, medi ambient, educació, sanitat o actualitat? O a cas per portar vel i ser musulmanes només estem legitimades a parlar del vel, el banyador integral o el terrorisme?

L'estigma de la dona musulmana segueix estant latent en la nostra societat, encara es pensa que estem supeditades a la figura masculina o que totes som immigrants. La invisibilització de les nostres veus, és una realitat que hem d'afrontar, vivim en una societat plural i diversa on haurien d'haver-hi espais de tertúlia en tots els àmbits i per a tots. Com a societat, hauríem d'estar orgullosos de la riquesa cultural que aporta la diversitat i crear vincles de diàleg per enriquir coneixements, no etiquetes.

La dona musulmana encara segueix sent titllada en molts àmbits, pel fet de pensar que el seu model de vida és antiquat i no s'ajusta al sistema Europeu laïcista o segons el lloc aconfessional actual i com a tal, creuen que viuen equivocades i que les han d'ajudar a alliberar-se d'aquesta opressió. Així és com creen el discurs sobre nosaltres i quan parlem, la nostra etiqueta no marxa del nostre vel i l'estigma ens segueix acompanyant.

Però, recordo la frase d'un gran sociòleg, en Roger Martínez, que va dir: "Quan posem una etiqueta algú, rebem molta més informació de la persona que etiqueta, que no pas de l'etiquetada".

Participaciones de los lectores

Los médicos no esconden nada, confiemos en ellos

Rita Rodríguez Barcelona

En Barcelona, el sábado 13 de enero se celebró un acto que recibía el nombre de Un mundo sin cáncer. Lo que tu médico no te está ... Seguir leyendo

17 agosto, el día que Barcelona se paralizó

Aina Carcassona Barcelona

Puigdemont, ¿huido de la justicia o de la injusticia?

Dolors Paniagua Cordero Sant Boi de Llobregat

Continúa la guerra sin cuartel desde el Gobierno del Estado de la Nación contra el independentismo. Parece ser que e... Seguir leyendo

De pensiones y política

Demetrio Acebo Barcelona

Estamos observando como los diferentes partidos utilizan las pensiones como arma arrojadiza, poniendo de manifiesto la inestabilidad del s... Seguir leyendo

Diálogo, la receta para Catalunya

Bernardo de Llobet Madrid

El PSC y el PSOE hicieron un análisis de sus no muy buenos resultados en Catalunya achacándolos a la coalición con antiguos miembros de Un... Seguir leyendo

La creació mediàtica d'un delicte imaginari

Samuel Segura Sant Boi de Llobregat

Estem gaudint d'un espectacle impressionant aquestes darreres setmanes. Estem presenciant la creació d'un nou delicte dins l'imaginari col·lectiu de la societat espa... Seguir leyendo

Sobre los "constitucionalistas"

Sofia Royo Andreu Granada

Els catalans, èpica i estètica

Jaume Vallès Muntadas Sant Adrià de Besòs

La coneguda afirmació de Miguel de Unamuno "los catalanes os ahogais en estética", me l'ha repetida amistosament un amic que ha vingut a p... Seguir leyendo

El viaje de la dictadura a una democracia de élites

Alberto Grela A Coruña

Apenas me había salido la barba cuando murió Franco, el caudillo de España, decían. Fluían las opiniones y los comentarios en la calle acerca d... Seguir leyendo