#Johan Cruyff: Peti qui peti, pare de l'actual joc del Barça

19 de març de 1974. Els meus pares m'han marcat un gol per l'esquadra. Llueixo la samarreta amb el 14 del Barça. Aquest ha estat un dels  millors regals de la meva vida.Veure'l jugar per la tele. Marcar-n'hi  cinc al Madrid. Guanyar la lliga i jo, vestint la samarreta de Cruyff. Mai vaig aprendre a xutar la pilota més lluny de la placeta  del meu barri però, en tot cas, Johan em feia somiar. La mare sempre em  demanava calma, em posava molt nerviós, cridava davant la tele quan algú li etzibava una coça, marcava un gol o, com a ell li agradava,  l'ai de l'esglai quan la pilota picava en el pal de la porteria i no  entrava. Segons m'explicava la mare, l'avi es va morir d'una angina de  pit després d'escoltar per la radio com jugava el Barça amb el València. Sembla doncs, qüestió de genètica. Els nervis, clar. 

Quan Cryff va tornar per ocupar la banqueta blaugrana, jo vaig tornar a  enganxar-me a veure futbol. Havia passat anys on el patir partit a  partit superaven les alegries blaugranes. Per primer cop,  admirava a un entrenador de futbol i començava a entendre les  tàctiques.No és que de cop jo fos un entès, en tot cas, hauria estat  un xic ruc si no entengués les seves clares paraules: "futbol és  futbol", "si tu tienes la pelota, el contrario no",  "siempre marcar uno más que el rival", "prefiero ganar  5-4 que 1-0", "dinero en el campo y no en el banco",  "hay jefes y indios"... Aquesta filosofia de futbol, també  pots dur-la a la vida. Som com som i si no t'agrada, no miris.

Milan 4  - Barça 0, La derrota més amarga. Malalt, a 40 de febre i amb una  tele sense comandament a distància. No em podia aixecar del llit. He coincidit pels carrers amb molts de personatges coneguts i famosos,  mai els he dit res, i encara menys he gosat acostar-m'hi per a  demanar-los un autògraf. Crec que tots plegats hem de respectar-los la  vida privada. Del barça he conegut a Migueli i Xavi. He coincidit amb  Rivaldo, Luís Enrique, Reiziguer, Rivaldo, Kluivert, Piqué i d'altres que no recordo. Cap m'ha fet més il.lusió de saludar que Johann Cruyff. 

Els darrers anys, he vist com el famós entorn del Barça, a qui Cruyff va etzibar la culpa de tots els mals blaugranes, menyspreava la  persona que ens va ensenyar la filosofia per convertir el Barça en un club gran. Johan va allunyar-se i va continuar amb el seu estil. Ara  l'ocupava entre d'altres, jugar al golf. Mai he deixat d'escoltar les  seves declaracions. Encertades o no, han mantingut geni i figura, i per  tant, ajuden a conèixer a la persona que, peti qui peti, ha estat el  pare de l'actual joc blaugrana. Cruyff, el meu ídol.