"La història de com van trobar la nostra càmera a Menorca"

A finals de juny vam anar a passar una setmana de vacances a Menorca. Al viatjar en Vueling vam arribar més tard del que teníem previst a l’hotel que havíem reservat.

A l’endemà, al ser el primer dia de les vacances, vam decidir a anar a una de les platges més concorregudes i famoses, la cala Macarella. Vam estar a la platja i de tornada, com feia tanta calor i a més ens vam equivocar d’accés per arribar al nostre pàrquing, vam arribar tant extenuats que tot buscant la clau del cotxe, vam deixar la càmera de fotos al damunt del capó. Després, sense adornar-nos d'això, vam pujar al cotxe i vam marxar.

Al vespre ens vam adonar que havíem perdut la càmera.

A l’endemà, per la tarda, de visita a Maó, es va caure a terra l’altre càmera de fotos que portàvem i es va espatllar. Quina mala sort, en dos dies dues càmeres. Vam mirar de comprar-ne una però finalment vam desistir i fèiem les fotos amb el mòbil.

Al cap de tres dies vam rebre un wasap d'una amiga en el que ens deia: "Sé que esteu a Menorca, que heu perdut una càmera de fotos i jo us puc dir a on és". Ens vam quedar al·lucinats i de seguida ens vam posar en contacte amb ella. Ens va facilitar el telèfon d’un matrimoni que havia residit a Matadepera i Terrassa i que ara vivia a Ciutadella.

Vam quedar per la mateixa tarda per recollir la càmera. Quan vam arribar a casa seva, ens van acollir de forma molt amable i ens van explicar com van esbrinar que era la nostra càmera.

Resulta que uns veïns seus van trobar la nostre càmera al marge de la carretera. Varen mirar algunes fotos i van pensar: "Aquesta família fan pinta de catalans. Els hi duren la càmera als nostres veïns que també ho són i a veure si els coneixen". Els veïns no ens coneixien, però varen decidir mirar si podien a través de les fotos esbrinar els propietaris de la càmera.

A través de les fotos varen començar a deduir la zona on podíem viure, l’escola a on estudia el nostre fill, etcètera. Ho van apuntar tot en una llibreta.

Finalment, van ampliar una foto on hi havia un ram que m’havien regalat pel meu aniversari. Així van veure que havia estat adquirit a una floristeria de Matadepera. Aquesta parella es van posar en contacte amb la floristeria i els hi van enviar un parell de fotos on sortien vàries parelles. Una d’elles era l’amiga que finalment ens va enviar el missatge.

Amb tota aquesta història el que volem reflectir és el nostre agraïment als dos matrimonis de Ciutadella (un per recollir la càmera i l’altre per dur a terme una labor d’investigació fins a trobar-nos) i les altres persones que s’han vist també implicades com la noia de la floristeria de Matadepera i la nostra amiga.

A vegades només ens quedem amb les coses negatives i dolentes que passen pel món però en aquest cas un fet tant negatiu es va convertir en molt positiu pel fet de trobar la càmera i poder conèixer a unes persones fantàstiques.