¿Ha fet vostè el càlcul, senyor Vallès?

En el seu article '¿Un motor passat de voltes?', el senyor Josep Maria Vallès, professor emèrit de Ciència Política de la UAB a més de exrector, exdegà i exparlamentari, afirma que en un sistema electoral català que donés el mateix valor als vots de tots els catalans, la majoria absoluta independentista que ara hi ha ja no hi seria. ¿Ha fet vostè el càlcul, senyor Vallès? Jo sí l'he fet, i em surt que només canviaria un parlamentari de JxSí a C's. Un de sol! Si repartim els 135 escons proporcionalment entre la població de les quatre províncies catalanes, a Barcelona li corresponen 99 seients en lloc de 85, 14 a Girona i Tarragona i 8 a Lleida. I aplicant la llei d'Hondt, surten els mateixos escons amb l'única diferencia esmentada. Pot ser que en unes altres eleccions, com les del 99, en què el PSC va superar CiU en vots i va obtenir quatre escons menys, l'efecte hagués estat molt més significatiu, però no és el cas d'aquest parlament de la XI legislatura. No hi ha sis o set escons de propina com diu vostè. Perquè un sistema proporcional sigui autèntic, l'escull principal no és el repartiment d'escons entre províncies sinó la mateixa llei d'Hondt. Però és que sense la llei d'Hondt, no hi hauria hagut cap majoria absoluta a Espanya, ni a Catalunya. Ni el millor resultat del PSOE al 1982, amb un 48,11% dels vots, li hauria donat la majoria absoluta en un sistema pur proporcional. Un sistema pur proporcional només es pot fer en una llista única, i sense requisits d'un mínim de percentatge en vots, i així i tot, cal que després d'haver assignat a cada partit els escons corresponents a la part entera del percentatge de vots multiplicat per escons, s'assignin els escons restants als partits que tinguin el residu més gran. Però això no hi ha cap pais del mon que ho apliqui fins a les últimes conseqüències perquè tots prefereixen un sistema que faciliti la formació de majories i dissolgui les minories. Es més, les democracies més reconegudes del mon, EUA i Regne Unit, tenen els sistemes electorals menys proporcionals, on tècnicament és possible (encara que poc probable) guanyar per majoria absoluta dels escons amb poc més d'una tercera part dels vots de la força més votada.