'Esta España tuya, esta España nuestra'

M’he llevat amb la cançó que cantava Cecilia al cap, aquella que fa..."Esta España tuya, esta España mía..." i he encès la ràdio per escoltar les noves. La cosa està que trina, molt de xivarri i cap acord. No encerto a escoltar cap veu que provingui d’Espanya, que clami la llibertat, la Demos (poble),  Kratos (govern) Ia (qualitat), democràcia (el govern del poble), el dret a sentir, a dir i a fer. Jo també vull sentir la veu d’un primer ministre dient "si marxeu em partireu el cor", sona tant bé... en Blair  ho va dir a uns quants, molts d’escocesos i la resta ho va escoltar.

I és que tinc la sensació que els nostres dirigents es troben al pati de l’escola, es barallen i s’esbatussen i fan veure que són amics quan veuen que la senyoreta s’acosta per renyar-los. Semblen talment uns adolescents mediant forces, a veure qui la té més llarga...  i mentre l’Espanya plural i oberta ni piu, això si, ens refreguen l’article 155 i ens fan por. I ningú és capaç de dir que també existeix l’article 3.3.

I la cançó que persisteix... i al final reconec que sí, que m’espanto un xic, perquè ja he anat a Barcelona, el 2010 i el 2011. El 2012 i el 2013 a Figueres, i també el 2014, que vaig voler tornar abans d’un viatge per votar el 9-N i aquest any he votat el 27-S i ara crec que ja m’he expressat prou i clar. Ja no depèn de mi, ni de tants i tantes com jo, depèn d’ells i d’elles; dirigents i dirigentes, per favor, per favor que el futur també és nostre! 

ALTRES CARTES DEL LECTOR SOBRE AQUEST TEMA

Pedro Serrano Martínez, de Valladolid, diu que vol desconectar-se dels polítics catalans

María Jesús Escudé Cofiner, de Molins de Rei, opina que s'ha de fer "Borrón y cuenta nueva" en termes polítics

Llegeix més cartes i publica un article a Entre Tots