Pequeño observatorio

Las libertades de una vida literaria

Con el paso de los años me he hecho un escritor realista dejando atrás la imaginación y los sueños

Una imagen de la Reserva Natural Highland Titles, en el Bosque de Glencoe, Escocia

Una imagen de la Reserva Natural Highland Titles, en el Bosque de Glencoe, Escocia / periodico

Josep Maria Espinàs

Por qué confiar en El PeriódicoPor qué confiar en El Periódico Por qué confiar en El Periódico

Esto de revolver libros antiguos a veces me proporciona notables sorpresas. En 1949 participé con un poema en una antología poética universitaria, [que llevaba precisamente ese nombre]. Aporté este texto, titulado 'Fruitarem cada dia':

'Ens seguirà el rierol i viure serà com omplir i buidar una cistella. No tindrem prou mans per abastar tanta terra, i fer una casa petita per cada instant. Ensenyarem a les formigues infantils que els peus son bestioles pacífiques.

Cada dia serem més joves i acabarem com dos infants que s’han d’agafar de les mans per travessar els boscos temuts i desitjats a la vegada.

Fruitarem cada dia i deixarem un petó sota cada pedra. Allà on la terra cria silenci.

No tindrem prou veu per despertar els arbres però sentirem els somnis posant l’orella a la pell d’un tronc.

Caminarem, caminarem... No sabrem el camí però sabrem que passa.

Els diumenges de rams ens trobarem una palma a cada mà. Tots els pensaments tindran el color del blat.

Quan plogui aprendrem l’art de fer barques de paper, i quan hagi nevat trobarem l’única poncella del jardí.

Fruitarem cada dia. I morir serà regalar de sobte tota la collita'.

Sí, escribí esto en 1949. Aquel año la universidad fue testigo de la voluntad creativa que aparecía en su ámbito. Y cuando yo he ido madurando, con el paso de los años, me he hecho un escritor realista, dejando atrás la imaginación y los sueños. Me ha capturado la realidad y las dudas inútiles.

A esto le llaman madurez, como si estuviéramos hablando de mis queridas frutas.

No dejaré de aprender.