¿Vivim en un estat de dret i justícia?

Moltes vegades em pregunto si estem vivint en un estat de dret i justícia. Cada dia podem comprovar en els mitjans de comunicació i en la sortida dels jutjats 'personatges' que han utilitzat els diners publics i s'han enriquit il·lícitament, sortint de "rositas" pel seva desmemoria i amb una bona estratègia monetària desviadora de diners.

Pel que estem veient hi ha una bona defensa per part de l'estat i la majoria suposadament no passaran per la presó o seran exculpats. No obstant això, llegim dia sí i dia també, com es desnona a famílies amb nens i nenes sense que a ningú li tremoli el pols; com la justícia implacable dicta sentències desproporcionades per delictes menors i, la qual cosa és pitjor, quan aquest delicte fa anys que es va cometre i, tal vegada, aquestes persones tenen una vida ordenada i amb càrregues familiars. Però és clar, aquests casos són de persones pobres, que no poden pagar-se un advocat que els defensi convenientment.

Davant la primera qüestió plantejada em sembla que, vist i no vist, no prodrem escapar d'això, doncs ja deia Plutarc fa 2.000 anys, que el desequilibri entre rics i pobres és la malaltia més antiga i més greu que pateix la humanitat. I en això seguim.

La segona de les meves incògnites tal vegada encara tingui remei, ja que davant una epidèmia de falta de memòria generalitzada i extensiva no solament als jutjats, es pugui aplicar algun brebatje sanador. I per ultim llegint la Constitució, hi ha un article que diu que el Fiscal General sera nomenat pel Rei a proposta del govern de la nació. Això hauria de canviar-se ja que no crec que sigui eficaç ni procedent, per a mostra veure el que esta passant en l'actualitat amb tots els casos de corrupció. S'esta demostrant en les ultimes enquestes consideren que els governs siguin del signe que siguin, s'acosten a la justícia “per manipular-la”, no per posar remei als seus mals.