El Periódico

"Tenir 23 anys i tenir feina és incompatible amb trobar pis"

Joan Puig

Una inmobiliaria de Barcelona.

Xavier LluísTortosa

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Lunes, 14 de noviembre del 2016 - 11:46 h

Tinc 23 anys i treballo molt. Com molts joves, vaig venir de comarques per estudiar a Barcelona, ja he acabat els estudis i per sort (o no, perquè és qüestió d’espavilar-se) he anat trobant feina relacionada. Crec que no em paguen malament. A més, juntament amb un amic hem muntat una empresa. M’atreviria a dir que m’estic teixint un bon perfil professional. No m’he comprat cap cotxe; he preferit destinar els diners als abonaments del TNC i del Lliure cada any.

Tot i que crec que és bo, o almenys és el que la societat m’ha anat dient que és bo, no compleixo el perfil per poder llogar un pis a la capital. Obviaré si el preu ha pujat o si s’ha especulat: qüestió d’oferta i demanda. Fa 15 dies que porto lluitant amb immobiliàries, trobant-me escenes de baralles a porteries de pisos, 2.000 euros en mà per poder fer la reserva pràcticament abans de veure el pis; la carta de presentació a la propietat no és el teu nom, és la teva nòmina. I corre, dis-nos alguna cosa ràpid, que si no un altre ja ho haurà dit abans per tu. Res nou.

L’Ajuntament fa anuncis: “Si tens un pis, tu tens la clau” per posar-los a la borsa d’habitatge. M’hagués agradat apuntar-me; si em puc estalviar 1.000 euros d’honoraris millor, sobretot perquè és la frontera econòmica de si puc o no llogar un pis, la veritat.

Doncs no puc apuntar-me, no compleixo els requisits; es veu que ser home, tenir 23 anys, treballar i emprendre no entra dins el col·lectiu de risc d’exclusió al qual els pisos es destinen. Cada matí penso que si m’hagués deixat l’institut a mitges i no hagués fet ni brot en ma vida, potser em deixarien un pis a 450 euros de lloguer.

Això sí, mentre espero el semàfor quan surto de treballar, tinc una marquesina preciosa de l’Ajuntament que em recorda que l’habitatge és un dret com una casa.

Participaciones de los lectores

Albiol i Millo son els nous Tip i Coll

Jordi Lleal Giralt Badalona

Els senyors García Albiol i Enric Millo estan adquirint un protagonisme exacerbat als mitjans de comunicació i ... Seguir leyendo

"El youtuber 'Reset', un adolescent sense escrúpols"

Rover Verdaguer Zanuy Manresa

Quan vaig llegir ... Seguir leyendo

Nos están echando de Barcelona

Isabel Franco Castiella Barcelona

En seis meses se me acaba el contrato de alquiler, después de cinco años, y me temo que no me van a renovar o no voy a poder pagar la subida que van a aplicar.... Seguir leyendo

Alquileres altos por un piso hecho una ruina

Ángeles Hernández Martínez Sant Boi de Llobregat

Llevo viviendo en Sant Boi de Llobregat nueve años y lo primero que cogí fue un piso por agencia. Qué ruina, por favor. Casi 4.000 euros p... Seguir leyendo

La desidia del Consorci de l'Habitatge

David Garcia Barcelona

Soy un joven de 34 años que quiero ir a vivir con mi novia. Nos apuntamos hace algo más de un año a la bolsa de vivienda. Hemos ido a ver ... Seguir leyendo

¿De qué se quejan los caseros con arrendatarios de renta antigua?

José Luis Posa Lozano Barcelona

Yo compré un piso hace 50 años. Me costó 500.000 pesetas de entonces, y lo alquilé a una familia por 3.000 pesetas al mes mes (casi un 10% de interés anual). Mi muje... Seguir leyendo

Así no hay quien alquile

Miguel Ángel Bueno Aranda Montornès del Vallès

"Els nous propietaris em pugen 500 euros el lloguer"

Antonio Lopez Barcelona

Després de 15 anys com a llogater d'un pis al Poblenou, sense haber tingut cap problema amb el pagament, havent... Seguir leyendo

Els pisos de protecció oficial són cosa del Pare Noel

Ismael Ortiz Barcelona

Estic inscrit  a la borsa d’habitatge de protecció oficial des de fa dos anys, i res de res. A la web del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barce... Seguir leyendo