A la recerca d'una Barcelona perduda

Ja fa temps que els carrers de Barcelona no són el que eren. Però no sembla que ningú se n'hagi adonat. Ja fa temps que quan passejo pel carrer de Santa Anna, al rovell de la ciutat, aquelles botigues emblemàtiques que m'omplien d'il·lusió quan era més jove han desaparegut, a poc a poc, donant pas a les mateixes multinacionals que hi ha al carrer del costat i també al següent. Era a aquelles botigues,  com JauJa o  La Montserratina, on trobava els dolços més estranys i deliciosos, però el que és més important, sempre em retrobava, darrere els taulells, amb les persones que any rere any m'havien vist créixer.

Aquest fet no només passa al carrer Santa Anna. D'altres, com el passeig de Gràcia, han vist recentment com Vinçon, una botiga de disseny de referència, apagava el seu rètol lluminós, o fins i tot un carrer desconegut com és el carrer d'En Roca, va presenciar com el bar bohemi per excel·lència, Segundo Acto, baixava la persiana definitivament.  

Com he dit, ja fa temps que passejant per Barcelona sento que estic en un altre lloc, un lloc molt llunyà dels meus estimats carrers, que donaven personalitat a una de les ciutats més  boniques que he vist mai, però que poc a poc, s'està convertint en una de moltes més.