Procés sobiranista: Les presses no son bones

Tenint en compte que l'Estat espanyol té la recaptació, la caixa, la judicatura i la força pública, no era de savis plantejar-nos un referèndum forçat i en contra de tots els estaments estatals heretats dels militars i del Movimiento Nacional i de la Corona borbònica com una manera de "dejar el futuro atado y bien atado". A més, si és que només tenim una majoria esquifida per l'emancipació, calien uns anys més per anar fent pàtria. Les autonomies pujolistes varen saber engrandir el pati pessic a pessic, i de vegades força gros, amb aquells que només parlaven català en la intimitat amb la política del "toma y daca".

Mai cap país dictatorial ha reconegut que té presos polítics o exiliats polítics, i Espanya, que s'autodenomina un país de dret, tampoc ho reconeixerà mai -com difícilment tampoc ho farà la Comunitat Europea que té horror a trencar l'statu quo. Ja veiem com actua amb el Regne Unit i el 'brexit'.

Per tant, no podem esperar més que una condemna d'escarment i de repressió pels nostres polítics i líders socials que han donat la cara i s'han implicat, ja que això és el que han demanat, amb els seus vots, la gran majoria dels castellans parlants de tot l'Estat.