"He presenciat un atac de violència masclista i no he pogut fer res"

Acabo de ser testimoni de violència masclista al metro i no he fet res. Tan sols fa tres quarts d’hora del succés i no he sabut dir res. Tot i això, al igual que jo, la resta del vagó ha restat en silenci sepulcral observant els fets. Recolzada a la barra metàl·lica que hi ha en mig dels vagons per si no tens lloc on seure puguis tenir un punt de suport en el trajecte, era on em trobava. Hora punta, les 17.30 hores. Tot ha començat a la parada d’Urgell fins Plaça Espanya, línia vermella.

Una noia de fisonomia anglosaxona s’ha situat a la mateixa barana que jo, de bona alçada em treia vora mig cap. A continuació un noi jove vora els vints anys se li ha apropat. L’estava seguint de fa estona i la tenia vista. En nombrosos moments li deia afalacs com “guapa”. També li reiterava que feia dies l’havia vist i que realment era molt atractiva per tenir tan sols catorze anys. La nena, atabalada, no sabia si riure o plorar, però se la veia en un carreró sense sortida. Quan ha pogut ha marxat dues baranes més enllà i s’ha girat donant-li l’esquena. Acompanyada d’una dona desconeguda que ha acudit al seu suport, el noi ha començat a cridar que no tingués vergonya tot i que era normal perquè encara no havia tingut experiència amb homes, que era preciosa i que d’aquí uns anys seria un escàndol de noia. De cop, una noia jove vora els 25 anys ha saltat enmig del vagó que restava callat davant els crits i abusos verbals del noi a l’adolescent. Aquest, sota estereotips masclistes, l’ha insultat dient-li lletja, que la nena era més guapa i que no havia de sortir en la seva defensa referint-se també a la dona desconeguda que l’havia acompanyat passos més enllà on era ell. A continuació, un home gran ha saltat tractant de relaxar al jove.

A Plaça Espanya, la nena ha baixat i el noi també, i entre la gent observo com, amb certa distància, el noi comença a seguir o perseguir la noia, o com a mínim anava en la seva direcció. Una angoixa al pit m’ha fet quedar paralitzada, sense saber què fer. Com pot ser que en una hora tan afluent, en un lloc públic com és un vagó de metro, en una ciutat com és Barcelona, davant una situació així ningú sigui capaç de saltar en defensa de la pobre noia incloent-me a mi?. Encara no m’explico el per què del bloqueig que he tingut, ja que tot ha succeït davant els meus nassos. I ara mateix tinc la incertesa de si l’ha perseguit o no, si li volia fer alguna cosa o no. Inclòs puc imaginar com es deuria de sentir sola la noia, sola i indefensa en un lloc tan ple de gent. Sembla una tonteria però aquesta és la realitat. No se si això és masclisme, però em preocupa molt més no saber definir la classe de societat que som.