"No podem posar una placa en honor del meu avi, víctima del franquisme"

La filla d'una víctima del franquisme no pot honrar la memòria del seu propi pare amb una placa, segons Cementiris de Barcelona. A la nostra família, com a tantes altres, hi ha familiars morts per la repressió franquista; la meva àvia va perdre el seu pare quan era només una nena, i a casa mai van saber com ni on va acabar exactament.

Fa un temps, i gràcies a internet, a l'exposició itinerant de Francesc Abad ‘El Camp de la Bota’, a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet i al Memorial Democràtic, vaig descobrir com van anar aquells fets. Després de ser empresonat al Camp de la Bota durant dos anys, va ser afusellat el 1941 i el seu cos el van portar a la fossa comuna del Fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc de Barcelona.

Per fi, després de més de 60 anys, va saber què li havia passat al seu pare. Emocionada, la meva àvia va creure oportú fer alguna cosa per recordar-lo. Entre tots, vam decidir fer una placa commemorativa per posar-la on és enterrat, com altres famílies havien fet. Amb tota la bona fe, vam contactar amb Cementiris de Barcelona, l'òrgan que gestiona el lloc, per veure com ho podíem fer. La seva resposta va ser clara i contundent: no es pot. Així doncs, la meva àvia no té dret a posar la placa, tot i tenir documents que acrediten que el seu pare descansa allà.

Com pot ser que ara, després de tants anys reivindicant la memòria històrica i el reconeixement de les víctimes de la dictadura, la meva àvia no pot fer-ne ús. I encara és pitjor, ens van assegurar que hi ha més casos com el nostre. Només les institucions o els polítics poden honrar les víctimes del franquisme?