"El pis del costat havia de ser per a la meva filla"

No entenc la normativa del dret de tanteig dels habitatges ni per què es va crear la Sareb.

El meu home i jo som dos persones vulnerables i amb necessitat que la nostra filla ens ajudi. Ella, per ajudar-nos en el nostre dia a dia, va decidir comprar el pis del costat i essent treballadora i podent pagar el pis, la Sareb va decidir cedir-lo de forma gratuïta a l'Ajuntament de Lleida.

Cal recordar que l’objectiu de la creació de Sareb era vendre el màxim d'actius i retornar als contribuents el màxim possible de diners. I em pregunto, les famílies amb edat avançada que van ser treballadores no són vulnerables? Sareb tenia un pis per vendre i van preferir cedir-lo de forma gratuïta, sense considerar les circumstàncies de la persona compradora i sense considerar per què s’havia creat des d’un bon principi.

Fa uns mesos el Govern espanyol va anunciar que comprava l’entitat amb diners públics per evitar possibles pèrdues ja que no es compraven pisos. Algú ens està enganyant.

¿Quines raons ens han portat a què no puguem tenir la nostra filla al pis del costat? ¿Podria ser que les famílies que han cotitzat tota la vida i aquelles que continuen treballant no tenen res a fer contra la llei del dret a tanteig o bé que els bancs no es volen despendre de les seves propietats? Alguna cosa falla.