Okupes: el problema de fons és el malestar social

Ningú no pot negar que la paraula "okupes" arrossega en si  mateixa tot un plec de connotacions contradictòries; per a uns, les de  sentit negatiu només (violència, il·legalitat, brutícia, problemes,  soroll, imposició, permissibilitat...), mentre que per a d'altres,  aquelles només de sentit positiu (model alternatiu, denúncia de  l'establishment, implicació en alguns dels problemes del barri,  organització de cursets artístics i educatius...). És possible que una  majoria dels qui ja tenim una edat ens fixem més en l'aspecte negatiu,  entre d'altres coses perquè tenim més d'un conegut amb alguna  propietat ocupada que no pas cap amic que n'estigui ocupant una. Una  ocupació que els ha ocasionat una sèrie de problemes que no voldria  mai ningú. A la vegada, tots hem sentit parlar de certes màfies que  ajuden a ocupar pisos,

Tanmateix, el problema de fons no són les ocupacions il·legals de  les propietats dels altres; el vertader problema són els desnonaments,  la manca de feina, l'atur, la pobresa, la misèria... Les ocupacions  sols fan que evidenciar una part de tot això. Mentrestant, darrere hi  ha tota una massa silenciosa que no es veu ni se sent i que conforma  el problema més important que vivim ara. Ha d'haver-hi una altra forma  de lluitar per disposar d'un habitatge digne. La solució no vindrà pas  de la mà de la falta de respecte a les autoritats. La solució vindrà  quan les lleis siguin més justes que les actuals, quan s¿ofereixin més  habitatges socials, quan hi hagi un treball digne per a tothom, quan  es vulgui contribuir al benestar social i no al particular.

 

  

Però és clar, la solució per ajudar a fer una societat més justa ha  de venir, en bona part, dels polítics i aquests semblen que estan  massa capficats de fa temps en els seus processos i lluites partidistes.