La cita del castell medieval o la del segle XXI?

Capvespre. Darrere les cortines de la finestra d'agulla, esperava ansiosa l'home amb qui no es podia casar. Apareixeria sota la llum de la lluna, com tot un cavaller. Després de desfer-se d'ortigues i esbarzers duria algunes herbes enganxades en aquells parracs que el vestien. A mitjanit, s'enfilaria d'amagat engrapant les pedres de la façana fins a estremir-se pel balcó de la princesa més delicada del comtat.

I ella seguia inquieta esperant-lo. Amb aquell vestit ostentós de seda gruixut. Amb la cotilla de seda que li comprimia els pits i aquelles sabates de pell fina. S'asseia a la cadira del tocador i es pentinava la cabellera com si fos ordit. Se seguia movent per l'habitació, d'una punta a l'altra, esperant que fos mitjanit. I neguitosa, molt neguitosa. S'asseia a reposar sobre el llit o s'acomodava al llindar de la finestra mentre es recaragolava els cabells amb els dits.

S'havia imagina't capbussant-se pels camps d'espigues d'or, entortolligant-se entre els boscos més frondosos del poblat, embrutant-se amb els bassals de fang, saltant a la riera, atrapant papallones, comptant els punts de la closca de les marietes i recollint les roselles més vermelles. Tenint infància. I ara no tindria maduresa perquè s'hauria de fer vella al costat d'un home que li havia estat triat?

No, perquè som el segle XXI, i hem deixat enrere castells medievals, cavallers, princeses, regnes i tota aquesta farsa. Ara resulta que quedem amb el noi de la cantonada, aquell que hem conegut darrere una pantalla. I és ell com podria ser qualsevol altre perquè ara triem les persones posant 'likes'.

Ara no cal enfilar-nos per enlloc d'amagat. Som més funcionals, anem al gra. Si és la tarda, seureu a prendre un cafè; si és el vespre, serà una birra i si és de nit, el noi se t'aproparà fins que ja et tindrà la mà ficada a dins. A no ser que tingui dons de 'gentleman', et convidi i s'esperi a una segona cita.