"Què hi fa un tanatori en una zona residencial com el barri de Sants?"

Aviat, no sabem quan, potser després de les eleccions del 14-F, l’Ajuntament de Barcelona concedirà el permís d’obres per al Tanatori de Sants a l’edifici protegit dels Germans Climents, en una zona residencial i densament poblada del barri de Sants, a tocar dels habitatges, al cor de la zona de baixes emissions, en un camí escolar i a prop de l’estació d’autobusos i de l’estació internacional de Sants. En un carrer que participa de la Festa Major de Sants i al costat dels locals dels Castellers. A més a més, la targeta de presentació dels promotors al barri fou el tancament del negoci viable i enyorat del HappyParc, el primer parc de boles de Catalunya, en triplicar-li el lloguer.

Només un tanatori pot pagar aquests preus. Una clara operació especulativa. L’Ajuntament desestimà les al·legacions dels veïns i aprovà un Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) sense justificació, cosa que la normativa prohibeix. I no el justificà perquè a Barcelona no en calen més. Per a unes 43 morts diàries hi ha unes 63 sales de vetlla. El que no explica els alts preus dels serveis fúnebres a la ciutat, potser els més cars d’Espanya.

Jo em demano què significa obrir una instal·lació com aquesta en una zona residencial. En moltes comunitats autònomes això està prohibit. Quan s’hi obre un col·legi, és per afavorir l’educació. Un hospital, per a la nostra salut. Un cine o un teatre, per a la cultura. Un gimnàs o poliesportiu, per a l’esport. I un tanatori? La mortaldat al barri no és especial. Ens desitgen la mort? Diuen "de proximitat", però l’utilitzaran també de fora del barri. Per la nostra cultura, aquestes instal·lacions s’ubiquen en llocs especials i tranquils, on permetre el comiat al difunt de familiars i amics. No en zones residencials.

Recentment, a petició de l’oposició, es va produir una votació favorable a un replantejament dels tanatoris. Tot i això, l’Ajuntament s’oposà a una moratòria i manté els aprovats. Per què? Quins interessos hi té?