El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Un Govern transversal per recuperar l'autogovern

FERRAN SENDRA

Vista del hemiciclo del Parlament vacío.

Joaquim Montoliu MartínezSabadell

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Martes, 13 de marzo del 2018 - 11:15 h

Per arribar al cim de l'Aneto cal passar pel pont o pas de Mahoma: "més fi que un cabell i més afilat que un sabre" va dir Albert de Franqueville, el muntanyenc que li va posar aquest nom. És el darrer escull de l'ascensió i el primer del descens. A tots els qui conec que hi han anat expliquen l'esglai que van sentir en recórrer aquells darrers metres, aproximadament 40, flanquejats per dos precipicis.

Recuperar l'autogovern a Catalunya suposa, ara per ara, passar per la estreta via que separa dos abismes: a una banda, la reacció dels defensors de la senda republicana si s'opta per ajustar-se a la legalitat constitucional i estatutària vigent; a l'altra, la reacció del Govern i institucions espanyoles si s'enfila el camí rupturista.

Qui és el 'guapo' i prou competent per governar que es vulgui arriscar a transitar per aquest extremadament dificultós camí? Perquè no n'hi haurà prou amb fer una bona gestió, sinó que caldrà sotmetre's a les inclemències procedents dels que no volen cedir ni una espurna i tenen gran capacitat de mobilització; dels que en treuen profit de la situació d'inestabilitat i, a més, gaudeixen de força influència en la opinió pública -"A río revuelto, ganancia de vividores", deia José María García-, y també a la malfiança dels escorcolladors de totes les decisions que es prenguin per posar-les preventivament sota sospita.

L'escenari està embussat i la polarització de l'electorat no augura que s'arrangi amb unes noves eleccions. Què fer aleshores per a que retorni l'autogovern? Què tal si s'avenen totes les forces parlamentàries a trencar la mútua incomunicació per sondejar conjuntament la formació d'un Govern transversal a l'estil Tarradellas per aconseguir-ho? No els plauria del tot però el conjunt dels catalans en sortiríem guanyant si, a més, se'l deixa treballar. 

Sembla una proposta fantasiosa o eixelebrada, però de moment no s'ha presentat cap de més assenyada. Ja ho deia un lema del maig del 68: "Siguem realistes, demanem l'impossible".

Participaciones de los lectores

La doble cara de la caravana migrante

Agnese Dotto Génova

Desde el pasado mes de octubre, el subcontinente americano asiste al camino de miles de hondureños que andan al margen de las carreteras r... Seguir leyendo

Geología de la resistencia

Francesc Reina Badalona

Catalunya versus Gibraltar

Gemma Cerezo Barcelona

Es veu que al Consell de Ministres que es farà a Barcelona el proper 21 de desembre, on s’havia de parlar només del tema català, ara... Seguir leyendo

La Transició: un viatge inacabat

Gabriel Martí Palma de Mallorca

No hi ha banderes ni constitucions capaces de satisfer les ànsies profundes dels individus i dels pobles. Tot allò que es considera intoca... Seguir leyendo

"Hablar catalán, parlem en català"

Micaela Araoz Barcelona

L'espai com a creador de relacions

Xavier Rovira Martí Sant Pere de Ribes

La confecció d'un espai va més enllà de pensar en una arquitectura que satisfaci uns objectius purament funcionals. Els espais necessiten ... Seguir leyendo

El perill d'un cotxe lent

Albert Francisco Barcelona

Normalment la gent asocia el perill al volant a un excés de velocitat, però mai ningú s’ho planteja a baixa velocitat. He pogut observar últimament que alguns ... Seguir leyendo

El somni americà

Maria Lluís Sitges

On et veus d'aquí a cinc anys? Una pregunta com aquesta és de les típiques que et fan per imaginar on vols estar d'aquí un temps i saber quins objectius... Seguir leyendo

Mercat, espai de convivència... quan tot va bé!

Idoia Farras Barcelona

Us explico una situació viscuda l'altre dia al mercat de la Sagrada Família. El meu fill d'un any i mig, en plena rabieta, dins el mercat i en ... Seguir leyendo