Gervasio Sánchez, al Tecla Sala de l'Hospitalet

El Centre d’Art Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat ens té  acostumats a bones exposicions. A punt d’acabar-se ara, hi ha una antologia de l’obra de Gervasio Sánchez. Es tracta d’una exposició que  hauria de ser itinerant perquè tothom pogués veure-hi les fotografies exposades i prendre consciència de fets tan greus com els que mostra, d’una forma ordenada, d'acord amb les imatges recollides enmig les guerres de Sarajevo, Kosovo, Sierra Leone i Afganistan. Unes imatges que per a res no amaguen l’horror fotografiat dels cossos dels morts i els rostres de les persones que l’han sobreviscut amb seqüeles marcades per sempre a l'expressió dels rostres.

Són fotografies fetes al llarg de vint-i-cinc anys als escenaris de  les guerres i les postguerres a l'Amèrica Llatina, Europa, Àsia i  Àfrica. Fotografies que permetran reconstruir la memòria històrica en un futur. Gervasio Sánchez diu que “la fotografia que retrata el drama humà és l’essència del nostre fracàs i ha d’evitar la simplificació, la frivolitat i l’espectacle”. El nostre fracàs, sí, perquè aquestes  fotografies es mostraven als mitjans de comunicació mentre transcorria la barbàrie i no s’actuava en conseqüència per posar fi a la guerra, la pobresa i la malaltia. De la mateixa manera que ara ens arriben diàriament les fotografies dels que informen sobre el drama dels refugiats i tampoc no s’actua amb prou contundència per ajudar d’una  forma factible.

Al final del recorregut de l’exposició hi ha un cartell on el fotoperiodista diu que la dedica a d’altres que han perdut la vida en acte de servei. Entre els noms de la dedicatòria hi ha el de José Couso, que va morir durant la invasió d’Iraq.