Estalviar: el somni impossible de molts

Estalviar és impossible per a molts. Els sous i l'elevat nivell de vida en són les principals causes. L'elevat nivell de vida i els grans preus que s'han de pagar, fins i tot per a productes de necessitat bàsica, fa que moltes persones no puguin estalviar, ja que fer-ho suposaria no poder fer front a les despeses obligatòries i necessàries.

Parlo des del punt de vista d'una estudiant mig independitzada a Barcelona, on veig el cost real de poder mantenir un habitatge: llum, aigua, gas, comunitat, menjar, productes de necessitat bàsica... Tot això sumat al que et deixes en transport públic dins la ciutat o cada vegada que vols anar a veure els pares al poble.

És bastant increïble que els rànkings demostrin que el perfil de persona que de mitjana pot estalviar més són persones amb poder adquisitiu alt. Senyal que els seus sous els permeten arribar a final de mes, gastar-se tot el que volen en luxes i, a més, fer guardiola. Però per què tantes diferències? És només qüestió de desigualtat social i de gènere? O que alguns saben gestionar més bé els diners que els altres? O més aviat, que senzillament sempre es dóna més a qui més té?