PSC: La dignitat, per sobre de tot

En l'actual litigi entre Catalunya i Espanya, n'hi ha per a tothom, el factor primordial, és defensar la dignitat pròpia, com a dret innat de les persones a ser tractades de forma justa i ser reconeguda com a ésser humà. Cada persona, grup, partit polític necessita defensar-se de l'abús de poder d'altres, del menyspreu, del tracte prepotent i vexatori, d'aquells que es creuen superiors. En un moment donat s'ha de dir "això s'ha acabat, ja n'hi ha prou!".

Com sempre, s'imposa el pacte a l'espanyola: Jo poso les condicions i tu les acceptes sense dir ni piu. El trist espectacle, que s'ha vist aquests dies de com el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va a Madrid (a on sinó?) per l'audiència amb Javier Fernández, fent-se la foto encaixant la mà, per sentir-se dir: "Votar no a Rajoy, és un fet antidemocràtic". És democràtic, senyor Fernández, apartar els rebels del no, dels càrrecs de representants d'àrees i de comissions del Congrés? En virtut de quin mandat, sense ser acordat en assemblea, ho pot fer? Què més estan disposats a suportar, senyors del PSC? Amb aquests germans s'han de federar?

Javi López, eurodiputat del PSC, declara: "Si no hi cabem dins del projecte federal, es fa difícil defensar que Catalunya hi cab dins Espanya". Fernández ha donat dos mesos per revisar les relacions del PSOE amb el PSC, diuen que per recosir ferides. Ves per on, a aquest pas, acabaran posant una acadèmia de 'Tall i confecció'! És per dignitat que l'independentisme vol que Catalunya sigui reconeguda com a nació i que té el dret a ser un Estat. La dignitat personal i col·lectiva, mai es pot perdre.