"Els mòbils, la droga digital del segle XXI"

Estic habituat a veure, la majoria de vegades per la tele, com ramats de xais van darrere el pastor ben agrupats, en filera i tots ells amb el corresponent xip a les orelles. I encara estic més habituat, i d’això en fa ja molts anys, a veure gent i més gent en els carrers, en el transport i locals públics d’aquí i d’allà mirant, escoltant o parlant amb el mòbil, que és el nostre xip. I veient això no puc evitar pensar en els xais.

Però el que m’ha estat una novetat és veure en el metro dues dones, suposo que eren les mares, assegudes una al costat de l’altra xerrant animadament i al seu costat dues criatures dins els seus respectius cotxets i amb un mòbil a les mans. Semblava que deien: aquí teniu el vostre joguet, entreteniu-vos amb ell i deixeu-nos a nosaltres tranquil·les. El mòbil era la seva mainadera. Els pares no eren enlloc.

Encara que no comprovat, estic convençut que hi ha pares i mares que actuen també d’aquesta manera, que faciliten que la mainada, no importa la seva edat, tinguin el mòbil com el seu joguet preferit, i no són conscients, potser sí, de què aquest joguet podria ser addictiu i podria passar de distreure’ls a esclavitzar-los, de la mateixa manera que el foc pot passar d’escalfar-los a cremar-los.