Els deures són un ajut no una tortura

Molt s'està escrivint sobre els deures escolars, i crec que caldria  destacar dos aspectes importants sobre aquest tema. Primer, el temps destinat a fer-los: molts experts en pedagogia reconeixen que per  terme mig un escolar només hauria de dedicar 10 minuts per curs  escolar obligatori. Això significaria que un estudiant de primer de  primària no hauria de tenir més de 10 minuts de deures al dia, un de  sisè ja tindria 60 minuts, un de tercer d'ESO  podria tenir 1 hora i 30 minuts,  arribant a primer de Batxillerat a les dues hores diàries.

En segon lloc tenim la tipologia dels deures: haurien de ser tasques de recerca  d'informació, activitats de comprensió lectora o senzills exercicis de càlcul que en principi han de servir a l'alumne per constatar que és capaç de fer-ho sense l'ajut de ningú. En el moment que no sap com  fer-ho això ens ha de servir per diagnosticar les seves dificultats i  explicar-ho al professorat per que pugui ajudar al nen a superar  aquestes dificultats.

Això ens porta a dos problemàtiques: la del nen que es distreu amb facilitat i no sap ser autònom, objectiu en  principi de progenitors i mestres, i la de l'estudiant que li costa  verbalitzar les seves dificultats i això repercuteix en la seva  formació. L'objectiu dels deures hauria de ser únicament ajudar a que  l'alumne sigui conscient del seu aprenentatge i de les seves dificultats.