La Diada, una llicó al món

La Diada del 2016 ha tornat a ser una lliçó al món de com podem organitzar manifestacions tant nombroses amb molt de seny, unió entre tots els ciutadans ja visquin a terres dels Països Catalans, com per TV-3 o per les xarxes socials. De seguida ha sorgit una guerra de xifres a tort i a dret entre les que dóna la Generalitat i les del govern espanyol. Estic convençut que el vot de la por va desapareixent i que moltes preguntes tenen resposta, les imatges parlen per sí soles.

Pots treure a un català de Catalunya, però mai trauràs a Catalunya d’un català. A Catalunya la dignitat és la nostra independència. Em pregunto com pot ser que una terra, una cultura, una llengua o unes tradicions es puguin arribar a estimar tant. No deixem de caminar, no deixem de parlar amb català si escau. Ja van intentar en mots períodes atacar la nostra llengua, prohibint que es pogués parlar i escriure.

A la postguerra ja va venir l’onada d’emigrants de tots els racons d’Espanya i com som terra d’acollida ens van donar una lliçó, ara molts parlen el català o ho entenen perfectament i l'onada de nou vinguts també l'ha aprés, no per obligació,sinó per integració.

En definitiva, l’estat espanyol que cada cop està més i més desconnectat.