Crisi dels refugiats: no em sento representat pels polítics

Una mujer sostiene a un bebé en el campo para refugiados que ACNUR tiene en la isla griega de Lesbos. / PETROS GIANNAKOURIS (AP)

Va quedant cada vegada més clar que la crisi dels refugiats no se solucionarà pensant en els refugiats. Els camps de refugiats en països africans són una solució feixista, una solució que busca treure el problema d'Europa. Un problema que molesta molt els nostres polítics en dos vessants: per una banda, que no arribin migrants. Però això que tinguin clar que no s'acabarà mentre no es prenguin mesures que pensin en aquesta gent, que venen per culpa de la pobresa o les guerres. Ningú vol marxar de casa seva . Si aquesta gent vivís en països estables o països on no es passés gana, no vindrien. Per altra banda, volen treure el problema de l'opinió pública. Així, si no arriben fins aquí els migrants, la gent ja no els veurà i ja ho diu la frase feta, «ojos que no ven, corazón que no siente». Si l'opinió pública deixa de qüestionar els mètodes dels nostres polítics, per a ells el problema desapareix, perquè en cap moment ho enfoquen de manera humanitària.

El que hauria de fer la Comunitat Europea és deixar de fomentar guerres per qüestions geopolítiques o armamentístiques i fomentar la pau. També, tots aquestos diners que es gasten en armament any rere any, els podrien destinar a l'ajuda humanitària i de ben segur que les coses ens anirien millor a tots. Almenys que tinguin clar que no estem d'acord en les seves polítiques i no ens sentim representats amb aquestes mesures.