"El català, per a tots els catalans"

Com deia Paco Candel, Catalunya és un sol poble. Un poble enriquit per la pluralitat dels seus catalans: immigrants estrangers, catalans de Catalunya, xarnegos... tots catalans.

Reivindico el català en les escoles com a llengua predominant. I ho faig perquè he viscut la realitat del camí de la llengua catalana en els meus avis, en els meus pares i en la resta de familiars. No només la nostra llengua vehicular és el castellà, sinó que la utilitzem a la nostra vida social. Perquè 'capullos' hi ha a tot arreu, però a Catalunya pots comunicar-te en castellà i català i aviat en anglès sense cap problema.

I si els fills, i els fills dels fills, dels benvinguts catalans immigrants estrangers i xarnegos (sense perjudici i molt d'orgull) no estudien en català, la nostra llengua acabarà morint. Perquè el català és de tots els catalans i no tots els catalans parlen català a les seves famílies. Catalunya és un poble de convivència, de diversitat cultural i llengües. La identitat d'una cultural és la seva llengua. I el català és la nostra.

Tots ho sabem, perquè convivim amb escoles de parla exclusivament anglesa, francesa... i veiem que no impacten a la llengua castellana. El castellà és una llengua global.

I quina revolució semàntica quan penetra una llengua amb l'altra! El meu castellà no és el de Madrid, de la mateixa forma que el meu català no és el de l'Eixample, ni molt menys el de Girona. Jo soc xarnega (faig referència el títol de l'obra de Javier López), 'y a mucha honra'.

¡'Viva la cultura libre y próspera'! Visca la identitat cultural! I visca el català com a llengua a les escoles catalanes, per descomptat.