Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
A la diversitat funcional li cal molt més que bones intencions
Una mujer en silla de ruedas intenta acceder al vagón del metro. / FERRAN SENDRA
Míriam Caballero Alvarez
El carrer és un espai públic, obert, sinònim de mobilitat, lloc de convivència, de contacte entre les diferents persones, lloc de desplaçament quotidià en el qual qualsevol ciutadà té accés lliure. Però, això realment és així?
Entretodos
Les barreres arquitectòniques (enllumenat públic, senyalització insuficient o disfuncional, bancs, papereres, accessos inadaptats, escales, voreres, passos no adaptats...) que deneguen el pas lliure al ciutadà que, per diferents motius, té capacitats diferents a la majoria (persones amb mobilitat reduïda, en cadira de rodes, amb visió reduïda o nul·la, persones amb audició reduïda o nul·la...), impedeixen garantir l'accés al carrer i als edificis amb llibertat de moviment i autonomia. Una llibertat que hauria d'ésser un dret universal.
Així, davant el dret, transformat en llei (La Llei 51:2003, del 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb diversitat funcional, que regula les condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació per a l'accés i utilització dels espais públics urbanitzats i de les edificacions), l'administració pública té el deure de fer possible l'accés de qualsevol ciutadà a qualsevol equipament públic superant qualsevol dificultat motora, sensitiva, idiomàtica i intel·lectual.
Ens oblidem, amb molta facilitat, que tots formem part d'aquest món, i, tot i haver-hi una llei que regula el dret de qualsevol persona a l'accés lliure i a la no discriminació, la realitat és una altra.
Naveguem sota el lema d'acceptació i capacitació, però no s'estan oferint les possibilitats en igualtat de condicions per a tots els ciutadans, oblidant que tenir una diversitat funcional no atorga a la persona el lloc d'incapaç.
Observem el món des de la distància còmoda de l'adorada normalitat ignorant, que només cal un segon per a travessar aquesta frontera i ser l'altre al qual estigmatitzem.
Com comenta un dels meus autors predilectes, alguna vegada a la vida hauríem d'anar en cadira de rodes; lligar-nos una cama o agafar unes crosses; ocultar els nostres ulls i moure'ns sense vista; tapar les nostres orelles i comprovar les dificultats per comunicar-nos. Ens adonaríem de la quantitat de barreres que existeixen al nostre voltant; de com de difícil resulta viure en un món disfuncional mentre que els altres viuen inconscients a aquesta realitat, fins que l'experimenten personalment.
Per sobre l'expressió de divers funcional hi ha el més important, la persona i Juanjo Bilbao ha estat capaç de veure-ho. Ha creat una aplicació per a telèfons mòbils i tauletes en les quals poder valorar l'accessibilitat dels llocs. Una app en català (EsAccessible), castellà (EsAccesible) i anglès (ItsAccessible), com a oportunitat que mostra els llocs on sí que tenen drets les persones amb diversitat funcional pel simple fet de ser persones.
Queda un llarg camí per recórrer, en el qual no sigui necessari una aplicació per a determinar quins llocs són accessibles. Significarà que, entre tots, hem aconseguit traspassar les barreres.
Les bones intencions, no són suficients.
"Alone we can do so little; together we can do so much". (Helen Keller: activista, escriptora i professora nord-americana sordcega).
Participaciones de loslectores
"Cs nos representaba a los indecisos, pero acabó siendo un partido más"
Ángel Conesa Vilanova i la Geltrú
Másdebates
23 de abril
- En 'Espejo Público' La madre de Moisés habla alto y claro sobre la victoria de Óscar en 'Pasapalabra'
- Estas zonas de España estarán 'bajo el agua' en 2050 por la subida del nivel del mar
- INVESTIGACIÓN Las otras muertes de José, el abuelo que ha matado a sus nietos en Granada
- A los 63 años Irán confirma la muerte de su presidente, Ebrahim Raisi, en un accidente de helicóptero
- Terrorismo Estado Islámico reivindica el atentado en Afganistán en el que murieron tres turistas catalanes
- Espanyol - Oviedo (2-1) Cabrera y el VAR animan al Espanyol
- Análisis Milei rezuma contra Sánchez el resentimiento de Israel unido al de la extrema derecha, por Ernesto Ekaizer
- El pódcast de El Periódico El pódcast de Sergi Mas | ¿Le conviene al Barça que Xavi sea el míster 2024-25?
- Crisis diplomática Feijóo: "Lo que ha hecho Milei es más o menos lo que ha venido haciendo Sánchez contra mí o contra Ayuso"
- Disturbios en el Pacífico Francia decreta el estado de emergencia y despliega más soldados en Nueva Caledonia