Consolidar la paraula viva

En el procés de consolidació de la premsa diària en català -més lent que no voldríem, però cada vegada més evident-, EL PERIÓDICO DE CATALUNYA torna a fixar una marca destacada. És lògic que ho celebrin sobretot els que han fet possible que l'edició en català hagi sortit amb qualitat i exactitud durant tants de dies i els beneficiaris més directes de cadascun d'aquests exemplars, els seus lectors.

Però el cercle dels que podem felicitar-los -i felicitar-nos-en- és molt més ampli, i els motius per a fer-ho són diversos. Miraré de subratllar-ne alguns.

Potser el primer que ens cal celebrar és que la decisió d'editar el diari en català hagi estat un èxit empresarial. Ja he dit altres cops que aquest fet hauria d'obrir els ulls a bona part del sector català de negocis, sobretot ara que alguns estan purgant haver posat més fe en oportunitats fictícies que creien més rendibles. Hi ha èxits recents de les creacions culturals catalanes que són prou convincents, però EL PERIÓDICO ja fa molt que hi va creure i que s'hi manté, amb un missatge prou clar sobre la viabilitat del mercat cultural i comunicatiu català. I també és especialment oportú que valorem els efectes lingüístics positius d'una oferta periodística tan continuada, tan àmplia i variada, i de tan extensa difusió. Crec que em correspon comentar aquest punt amb un cert deteniment.

EL CULTIU DE LA LLENGUA

La gestació dels gèneres i els estils periodístics és una part important del cultiu d'una llengua -del desplegament de totes les seves capacitats expressives, des de les més populars fins a les més refinades. I aquest és un procés que necessàriament ha d'avançar en diàleg amb un públic tan ampli i constant com sigui possible. A més a més, en el nostre cas, no és secundari que el públic sigui lector, perquè la consolidació dels hàbits de lectura és encara més necessària en el context català.

Aquest és el progrés que fan conjuntament, tant els redactors que afinen dia a dia el seu estil, com els assessors i traductors que decanten selectivament les solucions més correctes, precises i adequades a les noves necessitats expressives, com els lectors que incorporen amb naturalitat un capital lingüístic latent que algun dia passa a esdevenir actiu. I la nostra societat en conjunt en recull els fruits, perquè d'aquesta manera no és tan sols el llenguatge periodístic, sinó tota la llengua catalana, la que creix i es consolida.

Ara som en un bon moment per recordar-ho, quan també la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, l'acadèmia de la nostra llengua, ha arribat a una fita especialment rellevant: el centenari de la seva creació l'any 1911.

Aquest és un centenari que no volem circumscriure a l'àmbit acadèmic, i la coincidència amb el centenari de Joan Maragall, el poeta de la paraula viva, ens ha impulsat a fer una àmplia convocatòria, juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, perquè tothom descobreixi, exerciti i celebri l'extraordinària capacitat expressiva de la llengua, que Maragall exaltava en el seu Elogi de la paraula: per això convidem tothom a sumar-s'hi i a adoptar el lema2011, l'any de la paraula viva.

Els mitjans de comunicació -com EL PERIÓDICO-, els creadors i els professionals de la paraula, els ensenyants, els programadors culturals, les empreses o els professionals, tothom en general, pot participar en l'expansió creativa que protagonitza la nostra llengua i contribuir a la seva vitalitat.

Aquest diari ja fa a hores d'ara 5.000 dies que ho fa.