Un bon dia de fa uns quants anys, el mossèn d'un poblet de Cuenca em va gratificar amb la seva franca opinió... '¿Catalanes y vascos? Mala gente, separatistas'.
El 20 de novembre del 2011, més de 10.000.000 d'espanyols van votar dl Partit Popular, Un de cada 4 espanyols va combregar amb el PP, sostenint, entre altres coses, que el fet diferencial català hauria de desaparèixer.
Probablement molts dels votants actuals del PSOE, amb Pedro Sánchez al capdavant, opinen que amb un petit maquillatge constitucional 'el problema catalán' queda solucionat; si posem com a indicador els electors del 2011, tenim 7.000.000 de votants més, el que podria significar que 4 de cada 10 espanyols veuen els catalans com un problema.
Si afegim a Ciudadanos, UPyD, altres forces polítiques centralistes i la famosa majoria silenciosa, podríem arribar a pensar que per a la meitat de la població, Catalunya és el Judes de la Nación Española.
Aquesta desafecció no és nova, la causa es perd en els orígens dels temps, tant és així que les veritables raons no estan basades en fets mesurables sinó en sensacions heretades potenciades pel ministeri de la veritat, és a dir els mitjans de comunicació.
Un bon dia de fa uns quants segles... algú va voler ajuntar per la força les peces d'un puzle impossible, i ara, amb les peces ja trencades, completar-lo ja no és factible.