Platja de Sa Conca a S'Agaró: amics i records

A banda de ser un racó de la Costa Brava preciós, aquí he viscut una etapa de la meva vida que mai oblidaré: els estius amb la familia, els amics, les llargues nits d'estiu, les matinades, les olor, els colors... El camí fins arribar a la platja era una passejada entre els pins, la natura i el color de l'aigua y del cel. Una meravella. Al juliol hi anava poca gent en comparació amb altres llocs. Quan els nens eren petits, recordo els seus sonriures, el seu joc inesgotable: cap a les roques a buscar crans, flotadors als braços, forats a la sorra, castells. "Papa mira, mama mira!". Cap al vespre o a l'alba, amb els estris per pescar mabretes, amb la galleda i la il·lusió de portar algun peixet cap a casa. La convivència amb els avis, ¡quina paciència! "Vinga nois, a buscar pinyons!" I hores i hores trencant les pinyes amb una pedra per treure el tresor; els ditets negres i el cor alegre. Acampades dels nens amb els seus amics veïns de la casa de devant: l'esperit d'aventura i la son, la por perquè els dies pasaven massa ràpids. He estat molt feliç allà i la sort és que encara conservo alguns amics dels de debó, no només el record.