Canviem el terme 'minusvàlid' per 'plusvàlid'

Qui són els plusvàlids? La resposta la vaig trobar en una escola de Lleida on els alumnes d’infantil i primària fan Filosofia. Aquells alumnes i el seus mestres s’havien preguntat per l’origen de paraules com 'subnormal' (per sota del normal), 'deficient' (que presenta imperfeccions), 'discapacitat' (sense capacitat) i 'minusvàlid'. Totes elles paraules de to i connotació etimològica negativa que serveixen per designar persones amb dificultats de tipus físic, sensorial o psíquic. Els mateixos nens i nenes, en saber que 'minusvàlid' volia dir 'menys vàlid' s’indignaven pensant en la poca sensibilitat del terme i en la seva implantació social i administrativa.

Alguns d’ells van exposar els esforços sobrehumans que fan parents o amistats que tenen aquestes dificultats. També molts d’ells van recordar l’enorme esforç extra que havien de fer quan es trencaven un braç o quan tenien mal a la cama i portaven crosses. Deien que era duríssim i que hi ha persones que viuen així tots els dies sense possibilitat de millorar. Fins i tot comentaven sorpresos el repte diari que tenen les persones cegues i com se’n surten.

Per això, en honor a totes aquestes grans i increïbles persones que ens donen una lliçó de superació diària els alumnes van decidir que mai més es dirigirien a ells com a minusvàlids sinó com a plusvàlids. Una paraula que no existeix però que l’haurem d’anar dotant de contingut i acceptació social. Nens i nenes de 10 i 11 anys que demostren la teoria del pedagog Francesco Tonucci, que ens convida a escoltar la seva veu natural i clara que va a l'essència.

No em digueu que no seria una gran idea utilitzar un llenguatge positiu per a tot aquest col·lectiu de plusvàlids. Ens hi ajudeu? #plusvalids