El bilingüisme i plurilingüisme com a riquesa

Sóc originari de Cadis, he viscut 3 any i mig a Catalunya, uns anys a Portugal, quatre anys a França i un a Brasil, ara treballo com a professor de francès a Sabadell. El que m'ha fet escollir Catalunya per viure va ser la seva heterogeneïtat i riquesa cultural. Un lloc on pots parlar la teva llengua i viure la teva identitat sense complexos. Em sembla que el manifest Koiné vol crear ciutadans i ciutadanes de primera (els catalans de veritat) i ciutadans de segona, quan la riquesa que tenim aquí és precisament aquesta barreja que fa el que som. Seria absurd que a un país on la gent és majoritàriament bilingüe una de les dues llengües no tingués reconeixement oficial. Les llengües arriben als territoris per moltes maneres diferents, algunes poden semblar més brusques (o inclós injustes) que altres, però una vegada que formen part del territori i de la gent s'han de promoure i preservar.

Em sembla molt estúpid posar al mateix nivell l'anglès o el francès que el castellà a una Catalunya independent. Seria com ignorar la realitat d'una societat plural. Decir que el castellano es igual que el francés o inglés a nivel administrativo es una falta de respeto a la realidad catalana, ignorar que una gran mayoría de catalanes y catalanas siente como suyo el castellano me parece algo más bien de otros tiempos, por no decir algo propio de ciertos personajes históricos. 

No fotem home!