Un sol país, un sol diari, dues llengües
Enric Hernàndez
Director
Director de EL PERIÓDICO desde el 2010 y licenciado en Ciencias de la Información por la Universitat Autònoma de Barcelona. En 1998 se incorporó al diario como redactor jefe de Política en Madrid. Un año más tarde, asumió la jefatura de la delegación y, en el 2006, fue nombrado subdirector. También trabajó en 'El País' como director adjunto y en el diario 'Avui', donde inició su carrera profesional.
Enric Hernàndez / DIRECTOR D'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
A mitjans dels anys 90, la supervivència del català com a llengua de comunicació pública no estava garantida, ni de bon tros. Tot i que les polítiques d'immersió lingüística a l'escola començaven a donar els seus fruits, el 30% de la població adulta es reconeixia incapaç de llegir en llengua catalana, segons el cens lingüístic de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La funció de socialitzar el català oral l'estaven exercint ja, amb notable èxit però a càrrec de l'erari, la ràdio i la televisió públiques; mentrestant, a la premsa escrita, de propietat privada, bona part de la feina encara estava per fer.
Llavors, la minsa presència al quiosc de la llengua pròpia de Catalunya es justificava amb un lament producte de la resignació: com que no hi havia demanda de premsa en català, l'oferta era escassa i seria sempre, per definició, minoritària. Però el Grup Zeta no es va resignar. El seu fundador, Antonio Asensio Pizarro, tenia la convicció que el diari líder a Catalunya no només havia de reflectir la realitat plural del país a través dels seus continguts; també havia d'expressar aquesta pluralitat garantint el dret dels lectors a triar en quina llengua volien consumir informació de qualitat.
Quan amb prou feines arribava als vint anys d'existència, EL PERIÓDICO DE CATALUNYA va gosar embarcar-se en una operació empresarial d'alt risc que altres grups periodístics amb molta més història havien preferit defugir: el llançament de l'edició catalana del diari, que el temps ha revelat com una iniciativa transcendental per consolidar la llengua.
El model plantejat de bon començament, únic en el món, deia molt dels principis ètics dels seus promotors: un sol país, un sol diari, dues llengües. La premissa era que, per molt que alguns s'entestin en el contrari, les llengües no tenen ideologia, ni ningú pot pretendre patrimonialitzar-les. I que, consegüentment, entre totes dues edicions del diari no hi podia haver diferències de continguts ni divergències editorials. La iniciativa va reeixir: des d'aleshores, la nostra capçalera blava no ha perdut mai el lideratge de la premsa en català.
Amb les 5.000 edicions en català, EL PERIÓDICO ha contribuït amb el seu esforç a consolidar el mercat de la informació en la nostra llengua. Com ja ho feien els diarisAvuiiEl Punt, o més recentment l'Ara. Com ho van fer durant el primer terç del segle passat capçaleres comLa Veu de Catalunya,La PublicitatoLa Humanitat.Sense oblidarDiari Català, el primer rotatiu en llengua catalana , fundat el 1879 per Valentí Almirall. Totes elles, experiències arriscades i a tenir molt en compte abans de donar la benvinguda a la pròxima edició catalana deLa Vanguardia, 130 anys després de la seva fundació.
- Manolo García: “De estas elecciones me ha gustado que, de cada dos catalanes, uno no ha ido a votar”
- Esto es lo que más mira Hacienda este año de tu declaración de la renta
- En estas localidades de Catalunya también es festivo este lunes, día de la Segunda Pascua
- El agujero de la orientación escolar: 'Me costó mucho encontrar apoyo para hacer FP; como mis notas no eran malas creían que era una pérdida de talento
- Estos mutualistas se quedan sin recuperar su dinero de la renta
- La palabra catalana de tres letras para despedirse que debería usarse en toda España
- Xavi decepciona a Laporta, que planea su despido inmediato
- Tres históricos dejan el nuevo Balcón Gastronómico del Port Olímpic de Barcelona y llega el primer relevo