Universitats, per què no a Ensenyament?

La universitat és l’últim tram del sistema educatiu (amb la FP superior com a alternativa a la universitat o fins i tot complement amb les oportunes convalidacions). Un lloc on podem desenvolupar la nostra formació integral i humanista, ja que no s’haurien de convertir en torres d’ivori governades per elits endogàmiques, desconnectant de la realitat social (empreses, societat), ni en sinònim de mala gestió, ni fàbriques d’autòmates egoistes ni ens mercantilitzats per minories adinerades.

No obstant, a Catalunya (ignoro si a la resta d’Espanya) es troben dins el Departament d’Empresa i Coneixement, mentre que la resta del sistema educatiu és dins el Departament d’Ensenyament. Per què les universitats no es troben dins d'Ensenyament? O millor, la transversalitat entre departaments, que impliqui no sols el d’Empresa i Coneixement (les empreses també tenen quelcom a dir al sistema educatiu però sense exclusivitat), sinó també el Departament de Treball (a tota la FP i/o determinades matèries professionals a ESO i Batxillerat).

Com que excepcionalment alguns centres com l’Escola de Sobreestants de Tàrrega o les Escoles Agràries són dins el Departament de Territori i Sostenibilitat i el d’Agricultura, respectivament, dins la FP es podria implicar els departaments corresponents segons especialitats: la FP de serveis socials al Departament d’Afers socials; la d’activitats artístiques al de Cultura; la sanitària al de Salut, etc. La transversalitat entre departaments és una peça clau en la modernització, professionalització, tecnificació laboral i agilització del sector públic, i pot ser creant superdepartaments pensant que sectors com el medi ambient o el transport afecten altres sectors i, per tant, tot està interconnectat. No és menys cert als departaments de l’administració pública.