Sanitat pública: Hospitals de campanya en el segle XXI

Absolutament impotents es troben els pacients i el personal sanitari i no sanitari de les urgències de traumatologia de l’Hospital del Mar de Barcelona. Sembla un escenari de pel·lícula d’ara fa 50 anys. Fa por, però sobre tot fa vergonya. Molta vergonya. En un espai de menys de 60 metres quadrats els malats estan amuntegats, literalment. Circular per l’escàs passadís és una pista americana: el carro de l’infermera (salt), el pacient amb una traumatisme al cap (salt), la senyora de fer feines (salt), els portalliteres i tots els pacients i personal que se les veuen i desitgen per ser tractats i fer la seva feina (molts salts).

En una Barcelona tant cosmopolita, tant tecnològica, tant moderna resulta que hi ha una trentena de persones que no tenen ni coixins per reposar el cap. És del tot indigne que, a més del dolor, la malaltia, el pesar d’estar en urgències, aquestes no disposin d'una cura de la intimitat, ni d'una atenció plena, amb personal que fa el que bonament pot amb escassíssims mitjans. Només s'espera d'un hospital de referència una adequada atenció pròpia del segle XXI, no d’un hospital de campanya d’èpoques llunyanes. 

Denuncio aquesta situació i denuncio la nostra pròpia impassivitat, les de les persones i ciutadans que no tenim  el coratge de posar ordre a això. No em parlin d’estudis de qualitat del sistema, ni d’avaluacions tècniques, ni d'objectius o plans estratègics. El paper tot ho suporta; les persones, no.

Senyors gestors: baixin a les trinxeres, baixin a urgències de traumatologia de l’Hospital del Mar i mirin al seu voltant. Els hi cauran a terra totes les previsions i estudis que hagin fet. Aprofitin per recollir i atendre a algun malalt que potser estigui a terra....